Acabo d’arribar d’una roda de premsa de la Policia Nacional i dels seus responsables,
que tot cofois i emocionats ens han explicat que han detingut més de 700
persones a llocs com Barcelona, Girona, Madrid o València, que creaven empreses
fantasma que contractaven fraudulentament treballadors. Aquests xoriços
(presumptes encara) cobraven les prestacions i bonificacions corresponents i
prou. Es quedaven tan amples i no feien cap tipus d’activitat empresarial,
mercantil, societària ni res que s’assembli. Es calcula que han defraudat uns 20 milions
d’euros a la Seguretat Social (que a sobre fa temps que acumula números vermells en el
seu balanç de resultats). Els presumptes defraudadors s’enfronten a multes
d’entre 50 mil i 120 mil euros i a una pena de presó de 6 anys. Especialment
greu és la detenció de quatre col·laboradors del ministeri d’Ocupació que
aprovaven contractes falsos a canvi de 200 o 300 euros per paper firmat
(falsedat documental).
Avui mateix, com cada matí, he esmorzat a una cafeteria que
tinc sota casa, un lloc tranquil, bastant silenciós (per ser un bar), en el
qual fan bon cafè, hi ha wifi i que m’informa de què està passant a Espanya i
al món. Sempre hi ha esmorzant com jo un grup de matrimonis (madrilenys,
“divinos de la muerte”) que comenten totes les novetats noticiables (avui parlaven
de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, de la final que ha de
jugar el Sevilla i de les eleccions europees) A més hi ha un altre grup de
senyores d’uns seixanta anys que (és així) comenten temes més socials (el
resultat del concurs televisiu Supervivientes, que s’acosta San Isidro o
l’últim capítol de la vida de Mohedano i la seva esposa, o ex esposa ja no ho
recordo). Doncs bé, aquest segon grup, el de les senyores madures és el que m’ha
cridat l’atenció, però no pels seus comentaris. Una d’elles, que he sabut que
és metgessa ha tret el talonari de receptes enmig de la cafeteria i ha començat
a firmar medicaments per les seves amigues a tort i a dret (la foto que he
captat –amb molta por de l’artista a ser descobert- és la que encapçala aquest
article). Això no sé si és il·legal, però sincerament, crec que no és massa legal
ni ètic. I més tenint en compte que la Seguretat Social han ordenat a metges i
metgesses que només receptin quan sigui del tot necessari i que recomanin
medicaments genèrics (més barats, ja que la factura farmacèutica ofega les
arques públiques, que es nodreixen dels impostos de tots els ciutadans, almenys
de què els paguen).
Aquests dos exemples, el de la roda de premsa policial amb
fanfàrries i la transacció discreta metge-pacient del bar són només dos
exemples que aquest és un país de xoriços o si ho voleu i de manera més dolça
el país del Lazarillo i la picaresca.
No és que la classe política sigui corrupta (que ho és en una
part més o menys significativa) o que els poderosos i rics defraudin (que ho
fan en una part més o menys significativa), és que qualsevol ciutadà per pobre i
desgraciat que sigui intenta en la mesura de les seves possibilitats i
capacitats que les coses li surtin més barates o directament de franc…. Factures
sense IVA, mercadeig en el preu de tot, amagar dades a Hisenda, crear empreses fantasma
per obtenir diners fraudulents, pagar en negre al romanès de torn que et pinta
el pis o a la senyora sud-americana que et cuida els fills o la sogra ….
La corrupció i la picaresca està tan esteses per aquests
paratges que sovint aquests delictes desperten entre els paisans més admiració
que denuncia, més enveja que rebuig i més ganes d’imitar aquestes conductes que
no pas de repudiar-les.
I una cosa més terrible. Què pensen de tot això els
poderosos, els ciutadans o els pobres
d’esperit i de butxaca que sí que compleixen amb les seves obligacions amb
Hisenda, amb la Seguretat Social o amb la legalitat vigent. Com a mínim que són
uns rucs? Uns beneïts? O que amb el temps i una canya les seves conductes
legals i solidàries les seguiran la resta de contribuents? O pot ser que si
tothom defrauda, enganya, amaga o dissimula, ja és hora que ara em toqui fer-ho a mi…..
ambindependència 