La Religió Tecnològica que ens ajuda i ens fa patir

20140509-120701.jpg

Ara, en aquests moments, estem les persones preparades per comunicar-nos, per intercomunicar-nos? Ningú dubte que de la mateixa manera que li hem posat nom a les diferents etapes de la Prehistòria i de la Història (l’Edat de Pedra, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna…..) ara potser ens trobem en l’Edat de les Telecomunicacions i de les Noves Tecnologies. Sempre penso que si els nostres avis, en pau descansin, aixequessin el cap, no es creurien que la gent anés pel carrer parlant per un telèfon que gairebé sembla més qualsevol altra cosa que un telèfon. Mai no haguessin pogut imaginar que les teles fossin planes, que un tren et portés de Barcelona a Madrid en dues hores i mitja, que et poguessin operar sense tallar-te la pell o que amb una pantalleta d’ordinador hi cabessin totes les nostres vides i les coses que les conformen.
Exagero si dic que la nova religió a la qual venerem cristians, musulmans, jueus, budistes o agnòstics és la Tecnologia? Una religió que ha canviat altars per pantalles, oracions per manuals d’instruccions, als sacerdots i bruixots per informàtics indis i japonesos? Una religió més fàcil de seguir…..no hem de fer autes de fe sobre coses que no veiem, sí que seguim i fem proselitisme d’un manà que ens dona satisfaccions i facilitats en el dia a dia.
Però dit això….Una part d’aquestes tecnologies no ens està furtant la capacitat de comunicar-nos, d’inter-relacionar-nos? No sé on fa poc vaig llegir (segurament a l’ordinador, no crec que en un diari de paper) que els missatges al mòbil han conformat un nou llenguatge, sobretot entre els més joves. Que paraules com “Què, Perquè, Barcelona o Gràcies” havien estat substituïdes en el Whatsapp o al Line per altres de noves, més curtes, més “cools” o per anglicismes també més curts i per suposat, més “cools” com ara “Q, Pq, Bcn o Thx”. No dic q no m sembli b, d fet jo tmb ho faig de tant en tant i les llengües i llenguatges per definició són dinàmics i han d’evolucionar com ho fan els que els utilitzem com a eina (tothom, de fet).
Però hi ha algunes altres coses que em preocupen de veritat. Enganxats al mòbil, al portàtil o a la “tablet”, a la nova religió, deixem de mirar a qui tenim al costat, a casa, a la feina, a l’autobús o al carrer. Ja no ens mirem i sobretot ja no ens parlem. Cada dia de camí a la feina passo per tres instituts. Com sempre els nois i les noies adolescents, a la porta i com sempre des de fa uns anys, amorrats als seus mòbils, potser comunicant-se a través d’ells amb gent que tenen a dos metres a la mateixa porta de l’institut on ells estan. Recordo que no fa massa anys les hormones revolucionades dels joves (jo ho era) es dedicaven al lloable esforç, pocs cops recompensat, que la noia rossa i guapa et fes una mica de cas, et digués alguna cosa i que si ja sonava del tot la flauta et convidés a anar amb ella i les seves amigues al cinema o a ballar, i d’aquí al cel. Ara potser pensen o fan el mateix però a través d’un intermediari, el mòbil (espero pel seu bé que si acaben al ball o a l’última fila del cinema, el mòbil quedi en un lloc secundari).
Fa poc la filla d’un amic, que té una quinzena de primaveres, em reconeixia que el seu grup de col.legues lliga per mòbil (no sé si amb millor, pitjor o el mateix resultat que quan aquestes coses es demanaven a la cara) Però sí que em va dir una cosa que em va fer reflexionar….”intentem lligar pel mòbil i almenys l’altre no ens veu com ens posem nerviosos o enrogim de vergonya”. Cert, aquesta religió Tecnològica ens deshumanitza, Gràcies a l’intermediari ja no hem de mirar a ningú als ulls per declarar-li el nostre amor o el nostre odi o simplement per comunicar-nos, ja ho fa per nosaltres una petita pantalla que amb un nou llenguatge d’abreviatures i anglicismes molt “cools” ens transforma en ens eteris. De fet, si el mòbil ens porta una bona notícia d’algun altre humà li fem un petó a la pantalla i no a l’humà al qual potser tenim a dos metres a la mateixa porta de l’institut. O a l’inrevés, potser una mala notícia ens fa llençar el mòbil a terra, quina culpa tindrà ell??? Us heu parat a pensar que molts cops per saber el temps que fa ho consultem a l’ordinador, en comptes de sortir al carrer i aixecar la cara cap el cel? Des-hu-ma-nit-zats.
Sí, acabo de fer algunes reflexions que no tenen potser res d’original però que avui he tingut necessitat de fer. Per què? perquè per culpa de resar a aquesta meravellosa i perillosa per addictiva religió tecnològica, una persona ha malinterpretat un missatge meu. Res greu i de fet ho hem aclarit ràpidament i la mar de bé. I sóc plenament conscient que l’intermediari ens ha jugat una mala passada, que mai no hagués anat així si haguéssim estat cara a cara, mirant-nos als ulls, comunicant-nos com feien a la seva manera les persones de l’Edat de Pedra, l’Edat Mitjana o l’Edat Moderna…..O sense anar més lluny, com ho feien els nostres avis o nosaltres mateixos fins fa quatre dies. Amén.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s