Els privilegis de l’Església catòlica

20140418-224623.jpg

Els seus responsables no ho volen dir, però diversos càlculs asseguren que l’Església catòlica espanyola té en propietat uns 100 mil edificis. Per cap d’ells paga l’Impost de Béns Immobles i els mateixos càlculs d’abans diuen que els ajuntaments (les administracions afectades) deixen de recaptar anualment entre 5 i 10 milions d’euros. És cert que potser amb aquesta quantitat no se solucionaria el problema de liquiditat dels municipis, però perquè collons el clergat no paga un impost que ha de pagar fins l’últim propietari d’una vivenda, pis o local d’aquest país? Per què no paguen com la resta de mortals tal com demanen diversos ajuntaments de tot Espanya que diuen que si els capellans paguessin l’IBI per les seves esglésies, convents, monestirs, pisos, escoles o centres hospitalaris…les coses els anirien bastant millor.
Aquest és només un dels molts privilegis dels quals gaudeix l’Església, un anacronisme que en ple segle XXI exigeix una solució, que cap govern espanyol, ni el d’ara, de dretes, ni anteriors, d’esquerres, han tingut nassos d’afrontar.
És cert que l’Església no és l’única beneficiada per no pagar per les seves propietats, també s’aplica aquesta deferència a centres penitenciaris, comissaries, casernes, col.legis, estacions de tren, monuments històrics i artístics…. O també es deixen exemptes d’aquest pagament a determinades organitzacions sense ànim de lucre, com és el cas de la Creu Roja. Tot, gràcies a la Llei de Mecenatge.
Però és que els favors del poder polític a l’Església catòlica no es queden aquí, ni de bon tros i a pesar que la Constitució que alguns tant defensen quan els convé diu que Espanya és un Estat aconfessional.
-Per exemple, dels Impostos Generals de l’Estat es destinen a l’Església catòlica una quantitat pròxima als 6 mil milions d’euros. La major part d’aquesta burrada de diners va destinada a mantenir els 6 mil centres escolars religiosos que hi ha a l’Estat, inclosos sous de professorat. Cal destacar que aquests diners surten dels impostos pagats per tots els contribuents espanyols, evidentment dels catòlics, però també de contribuents socis del Betis, musulmans, jueus, ateus, agnòstics i apòstates. I també per contribuents assenyalats amb el dit amenaçant de la cúria com homosexuals, divorciats, avortistes…..
-A més, a través de l’Impost de la Renda i la seva famosa casella per destinar una quantitat a l’Església catòlica, aquesta rep anualment uns 250 milions d’euros,
-Des del 1998 i gràcies a un decret del govern Aznar l’Església catòlica pot exercir l’anomenada “immatriculació”, és a dir posar a nom seu edificis que no tenien clar qui era el seu propietari. Sense anar més lluny…la Mesquita de Còrdova i així fins a 4.500 edificis més. El Decret Aznar equipara l’Església catòlica a una Corporació de Dret Públic (com si fos una administració, un ajuntament) i als bisbes els equipara a funcionaris. Aquests edificis expropiats d’alguna manera a favor de l’Església evidentment tampoc paguen l’IBI.
-Tornant a la Constitució i a l’aconfessionalitat de l’Estat. Com és possible que en un país que així es defineixi hi hagi 6 mil col.legis religiosos amb un milió tres cents mil alumnes? Centres que tenen concertats ajuts públics amb l’Estat, uns ajuts que evidentment serveixen per educar …..en la fe cristiana? o potser en altres paràmetres allunyats de la raó? Es continua disputant en aquests centres l’eterna batalla entre fe i raó, entre el dogma i el saber?
-No vull entrar en altres privilegis ja tan consolidats que gairebé passen desapercebuts. Ara que hem acabat de disfrutar de la Setmana Santa….quin país modern es paralitza durant quatre dies per celebrar la mort d’un personatge inigualable si voleu, però mort fa 2 mil anys. I no em vingueu en què la Setmana Santa atreu turistes….parar quatre dies fàbriques, comerços, empreses, oficines no es compensa de cap de les maneres.
Arribats a aquest punt…ha de mantenir l’Església catòlica espanyola tots els seus privilegis, firmats molts d’ells en temps foscos pel Vaticà i la dictadura de Franco? Jo crec que no.
Dit això, els polítics tenen por a tocar un pèl d’aquesta institució que ha sobreviscut a guerres, governs, règims i civilitzacions. Por pel poder que té, pels milers de vots que podrien actuar en contra del govern que s’atrevís a desafiar als ministres de Déu i per què no dir-ho…por a una fòrmula que funciona des de fa segles: Déu compensa els justos i castiga els injustos. Tornem a l’eterna batalla entre fe i raó.
Evidentment que amb aquest article no vull oblidar la magnífica obra pastoral i social de l’Església, l’ajuda que fa en temps difícils a molts necessitats, com reconforta als més dèbils….però això que punyetes té a veure amb què no pagui impostos, com fan aquells que van a demanar ajuda, consol i perdó als seus temples?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s