Quatre ratlles sobre la Segona República

Imagen

14 d’abril de 1931.

El rei Borbó Alfons XIII s’acomiada dels seus súbdits amb una nota que diu així “aquestes eleccions demostren que no tinc l’amor del meu poble”.

Riades de gent envaeixen els centres de les grans i petites ciutats d’Espanya i canten joiosos l’himne Del Riego. Molts confien que l’arribada de la República suposi benestar i revolució. Estudiants, professionals, intel·lectuals, classe mitjana, obrers i la immensa majoria de la població espanyola veuen que el nou règim els pot allunyar del nazisme a punt de governar Alemanya i del feixisme que ho fa a Itàlia.

La dreta espanyola espera desorientada que la República no sigui un acostament al comunisme de la Unió Soviètica. L’Església catòlica estava de dol i veia amb pessimisme els nous temps, a pesar de les celebracions populars (o potser precisament per aquestes celebracions) .

El primer govern el presideix un moderat, Niceto Alcalà Zamora i el formen sobretot ministres procedents de la burgesia i només tres són socialistes. En els primers mesos reformen les relacions laborals (donant més veu a la classe obrera), la Llei Militar (retirant privilegis als uniformats), declarava l’Estat aconfessional (anul·lant el finançament de l’Església), introduïa el vot femení, el matrimoni civil i el divorci i donava eines polítiques i legals als Ajuntaments i les Regions. Tot això dins d’una nova Constitució.

Massa coses i totes fetes alhora no van ser païdes pels poders fàctics, els de sempre: Església, terratinents, militars, aristòcrates…. Que veien perillar segles de privilegis. La dreta, replegada en la CEDA, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes es proposa “defensar la civilització cristiana” (que suposo que no volia ni igualtat, ni legalitat, ni fraternitat, ni polles amb vinagre). La dreta intenta primer canviar aquest panorama amb la llei a la mà, però les urnes són tossudes i deixen els conservadors arraconats (novembre del 33 i febrer del 36)

Paral·lelament l’extrema esquerra, els anarquistes i els republicans menys institucionalistes intenten torpedejar els successius governs: Alcalà Zamora, Lerroux, Azaña o Casares Quiroga.

Davant d’un panorama poc estable a Espanya i amb Europa en vigília de Guerra, sempre apareixen salva pàtries, l’Exèrcit s’aixeca contra el govern legítim el juliol del 36. La resposta de l’extrema esquerra és violència extrema contra tot allò que fes olor de dreta: capellans, monges, empresaris, militars (alguns no tenien res a veure amb la dreta).

I a continuació…. La Guerra.

Això que he fet és un petit resum de què va passar a grans trets, sense entrar en detalls, potser pecant d’alguna falta de rigor i estic d’acord que potser de vegades les ferides millor tapar-les per curar i no exhibir-les, no fos cas que s’infectessin. Però també ha de quedar clara una cosa, només una. La República era un règim polític legítim (incloent-hi la República catalana), una decisió presa a les urnes per la ciutadania, una opció majoritària entre la població. Va fer coses fantàstiques, o almenys les va intentar fer. També va cometre errors, amb només cinc anys de vida aquestes coses passen. Molts o pocs o alguns en nom seu van cometre barbaritats, assassinats, ignomínies…. I van ser uns pocs, uns fora de la llei, uns delinqüents per molt uniforme que vestissin els que van violar la voluntat popular a través d’una guerra que encara ara dibuixa vencedors i vençuts, una guerra cruenta que alguns encara avui no volen condemnar, apel·lant a una concòrdia que mai han predicat. Que no us enganyin, perquè hi ha un propòsit ferm, fort i teledirigit des de molt amunt per canviar i tergiversar aquesta petita part de la Història.

VERSIÓ EN CASTELLÀ

14 de abril de 1931 .

El rey Borbón Alfonso XIII se despide de sus súbditos con una nota que dice así ” estas elecciones demuestran que no tengo el amor de mi pueblo” .

Riadas de gente invaden los centros de las grandes y pequeñas ciudades de España y cantan gozosos el himno Del Riego. Muchos confían en que la llegada de la República suponga bienestar y revolución. Estudiantes , profesionales , intelectuales , clase media , obreros y la inmensa mayoría de la población española ven que el nuevo régimen les puede alejar del nazismo a punto de gobernar Alemania y del fascismo que lo hace en Italia .

La derecha española espera desorientada que la República no sea un acercamiento al comunismo de la Unión Soviética . La Iglesia católica estaba de duelo y veía con pesimismo los nuevos tiempos , a pesar de las celebraciones populares ( o quizá precisamente por estas celebraciones ) .

El primer gobierno lo preside un moderado , Niceto Alcalá Zamora y lo forman sobre todo ministros procedentes de la burguesía y sólo tres son socialistas . En los primeros meses reforman las relaciones laborales ( dando más voz a la clase obrera ) , la Ley Militar (retirando privilegios a los uniformados ) , declaraba el Estado aconfesional ( anulando la financiación de la Iglesia) , introducía el voto femenino , el matrimonio civil y el divorcio y daba herramientas políticas y legales a los Ayuntamientos y las Regiones . Todo ello dentro de una nueva Constitución .

Demasiadas cosas y todas hechas vez no fueron digeridas por los poderes fácticos , los de siempre : Iglesia , terratenientes , militares , aristócratas …. Que veían peligrar siglos de privilegios . La derecha , replegada en la CEDA , la Confederación Española de Derechas Autónomas se propone “defender la civilización cristiana ” (que supongo que no quería ni igualdad , ni legalidad , ni fraternidad , ni pollas en vinagre ) . La derecha intenta primero cambiar este panorama con la ley en la mano , pero las urnas son tozudos y dejan los conservadores arrinconados (noviembre del 33 y febrero del 36 )

Paralelamente a la extrema izquierda, los anarquistas y los republicanos menos institucionalistas intentan torpedear los sucesivos gobiernos : Alcalá Zamora , Lerroux , Azaña o Casares Quiroga .

Ante un panorama poco estable en España y con Europa en víspera de Guerra , siempre aparecen salva patrias , el Ejército se levanta contra el gobierno legítimo en julio del 36 .

La respuesta de la extrema izquierda es violencia extrema contra todo lo que oliera derecha: curas, monjas , empresarios , militares ( algunos no tenían nada que ver con la derecha ) .

Y a continuación …. La Guerra.

Esto que he hecho es un pequeño resumen de lo que pasó a grandes rasgos , sin entrar en detalles , quizás pecando de alguna falta de rigor y estoy de acuerdo en que quizás a veces las heridas mejor taparlas para curar y no exhibirlas , no sea que se infectaran . Pero también debe quedar clara una cosa, sólo una . La República era un régimen político legítimo ( incluyendo la República catalana ) , una decisión tomada en las urnas por la ciudadanía , una opción mayoritaria entre la población . Hizo cosas fantásticas , o al menos las intentó hacer . También cometió errores , con sólo cinco años de vida estas cosas pasan . Muchos o pocos o algunos en su nombre cometieron barbaridades, asesinatos, ignomínias …. Y fueron unos pocos , unos fuera de la ley , unos delincuentes por muy uniforme que vistieran los que violaron la voluntad popular a través de una guerra que aún dibuja vencedores y vencidos , una guerra cruenta que algunos todavía hoy no quieren condenar , apelando a una concordia que nunca han predicado . Que no os engañen , porque hay un propósito firme , fuerte y teledirigido desde muy arriba para cambiar y tergiversar esta pequeña parte de la Historia .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s