Sóc a l’AVE. Vaig a tota velocitat cap a Barcelona, no pas perquè fugi de Madrid (on hi visc i hi visc molt bé), marxo per dos dies i per una qüestió de feina. I marxo content. M’acaben de dir que la retransmissió que vam fer ahir pel Canal 324 va arribar a un 11% d’audiència, una xifra rècord per la cadena. Una gran quantitat d’espectadors (en dia i hora de Champions i jugant el Madrid) es van interessar i van veure el Debat al Congrés sobre si es donava o no permís al Parlament per convocar la consulta sobre el Dret a Decidir el 9 de novembre.
I així, content i a tota velocitat repasso les notes preses en el Debat, 7 hores d’escoltar, apuntar, resumir i ara suposo que toca reflexionar una mica.
Ja ho van dir la majoria de ponents: res de nou.
El govern de Rajoy diu que la consulta és il.legal, inconstitucional i que no es pot deixar en mans d’una part dels espanyols (els catalans) el futur de la Nació espanyola. L’única manera de canviar aquesta situació seria canviar la Constitució i el PP amb majoria absoluta diu que …..ni de conya. Que ara nomes toca sortir de la crisi i reduir l’atur.
Alfredo Pérez Rubalcaba es va afartar de dir dues coses: que representa el PSOE i el PSC i que com a tal rebutja la independència i el Dret a Decidir però també l’immobilisme de Rajoy i ofereix la Tercera Via: reformem la Constitució, però ja sabem que no hi ha ni majoria numèrica ni voluntat política.
Els partits que van venir des del Parlament per defensar la consulta, CiU, ERC i Iniciativa tampoc van sorprendre amb arguments nous: “necessitem eines d’Estat per canviar la dinàmica: el país se’ns desfà a les mans i necessitem recursos legals i econòmics per continuar mantenint els seveis dels nostres ciutadans”. A la segona ronda d’intervencions, davant la indiferència dels grans partits espanyols i potser pel cansament van apujar el to i van assegurar que més enllà que el Congrés rebutgi la consulta…..”el procés continuarà endavant perquè així ho vòlen els catalans”.
Com deien molts dels ponents….res de nou, però sí que vull reflexionar sobre dues qüestions potser no massa importants.
1-A Madrid quan veuen catalans emprenyats intenten afalagar-los amb arguments paternalistes, una mica ridículs i com es diu per la capital…”de vergüenza ajena”. I repasso les notes. Rajoy va dir…”estimo Catalunya, que és un puntal de la pàtria espanyola, l’estimo com una cosa pròpia”. I acaba afirmant amb un català que sonava tan tendre i sincer com assajat “Estimo la seva feina ben feta”. El portaveu de Rajoy al Congrés Alfonso Alonso (que fa uns dies deia que tan dolent és anar contra la legalitat amb mitjans violents com a través de mitjans pacífics) ahir va canviar el to….i aquest parlamentari basc ex alcalde de Vitòria va bramar en català als diputats del Parlament: “Torneu a Catalunya i digueu a la vostra gent que Espanya us estima”. Pérez Rubalcaba assegurava que el PSOE mai no ha fet mal a Catalunya i es va empipar molt quan la republicana Marta Rovira li va retreure “haver matat políticament l’ex president Pasqual Maragall”. Va fer seves paraules del president Tarradellas (1977) sobre que Catalunya havia de ser el motor d’Espanya i va dir que “no imagino millor futur que Catalunya i Espanya juntes”.
Els grans partits espanyols van contestar al Parlament amb indiferència però amb molt respecte. Amabilitat i bona educació per fer més digerible el no tenir en compte per res la petició del Parlament per fer la consulta. Pero al menys van saber usar les bones maneres encara que repeteixo de vegades caiguessin en el ridícul d’afalagar tant el poble català. Per això em sobta més el que és motiu de la meva segona reflexió.
2-Rosa Díez Aquesta senyora de 61 anys es presenta ara com la persona ideal, la cara nova per acabar amb el bipartidisme entre PP i PSOE. Va ser durant anys consellera del govern basc, quan el PSOE compartia gabinet amb el PNB. Consellera de Turisme, uns temps que a Arzak recorden amb certa nostalgia….quins sopars plens de gent al reservat de l’antiga cuina d’aquest restaurant. Que lluny queda tot això, ara que es critica (i segurament amb raó) els excessos d’alguns govern autonòmics. Aquella Rosa Díez que aspirava a liderar el PSOE després de Felipe González, que no ho va aconseguir (va pedre la possibilitat a les urnes) i que va marxar empipada per fundar un partit, Unión Progreso y Democràcia, on hi figura com a diputat a Madrid l’actor valencià Toni Cantó, que li ha donat nova dimensió a les xarxes socials, a les dades oficials o a la violència de gènere (quina manera d’interpretar la realitat que té…mai no saps si viu la vida o està rodant una peli).
Doncs ahir, Rosa Díez va desentonar pel seu to agre, les seves ganyotes i cares desencaixades i perquè no va saber ni afalagar una mica Catalunya, ni tan sols va fer comèdia (ja no fa cas del Toni Cantó??). Repasso a les notes frases textuals (perdoneu però aquestes em ve de gust transcriure-les en castellà):
-“Soy diputada nacional y por tanto también represento a Catalunya”
-“Son ustedes unos reaccionarios, antieuropeos, quieren levantar fronteras”
-“Sólo quieren velar por los intereses de su pueblo y no de la ciudadanía, quieren perturbar los derechos de los ciudadanos”
-“En Catalunya hay opresión para quienes no piensan como ustedes”
-“Como vamos a dialogar con ustedes, que no respetan las sentencias de los tribunales, ni las leyes”
“Por qué no ha venido Artur Mas a Madrid a defender la consulta? Si tiene AVE y Puente Aéreo que le hemos pagado los españoles?”
-“Tienen ustedes fobia a los españoles, son obsesivos, apelan a los sentimientos”
-“Los problemas de Catalunya tienen su orígen en su autogobierno, no en Madrid”
-“En Catalunya la corrupción es la peor que hay en España, porque aparte de que existe, lo hace con total impunidad”.
-“Ustedes quieren convertir a sus hermanos, los españoles, en extranjeros y traidores”
-“Mañana se les tiene que exigir que respeten haber perdido esta votación en el Congreso, olvídense de la consulta y si no lo hacen, se tendría que actuar contra ustedes, como se hace en el caso de los delincuentes que no cumplen con la ley”
Sí, ja ho sé, hi ha afirmacions que no s’acaben d’entendre, ni pel seu significat ni pel seu to tampoc, però us les volia fer arribar perquè potser cap diari ni cap mitjà de comunicació les té massa en compte. Però aquesta senyora representa més d’un milió de vots i les enquestes electorals diuen que pot créixer la seva representativitat.
Per sort Rosa Díez no representa el món polític i mai de la vida podrà vèncer dues coses….ni el temps, ni la voluntat d’un poble.
ambindependència 