Bufetades de cap de setmana

Després de la bufetada que vam rebre per la desaparició del Tito Vilanova, ja símbol del meu Barça, ahir a la nit en vaig rebre una altra, més pròxima, més dura. Un company de feina i amic en moltes aventures televisives, el Luis, ha mort sobtadament d’un infart mentre conduïa el cotxe. Un mastegot mortal tan trist com molts altres, però que ens ha dolgut molt al grup de persones que formem part de TV3 a Madrid.
Però potser aquest cap de setmana de cleques es recordarà per la bufetada que ha rebut el primer secretari del PSC Pere Navarro, Una senyora d’uns 50 anys li ha deixat els dits marcats a la cara i ara tothom especula sobre el perquè ho ha fet. I jo encara mig grogui per tanta llesca també ho faré i divagaré sobre possibles raons.
1-Hi ha una dita que diu “Terrassa mala raça i Sabadell mala pell”, que descriu les ganes de gresca que sovint tenen els ciutadans del Vallès Occidental (suposo que també els de l’Oriental, que no se m’empipin els de Granollers). I resulta que aquesta senyora de l’agressió és terrassenca, veïna doncs de Navarro, molts anys alcalde de la població. Però una dita no és una llei matemàtica i no podem explicar l’agressió pel fet que a Terrassa la gent està sempre de mala llet i li agrada repartir nates.
2-Pot ser que l’agressora recordés algun compte pendent amb el seu antic alcalde…massa multes al cotxe, un increment de l’IBI injustificat, cobrar la taxa d’escombraries, que sempre havia estat gratuïta, o una promesa electoral no complerta. Potser la dona guardava molta ràbia dins seu i la va expandir just creuar-se amb el seu antic batlle.
3-Quin és l’estat mental de la senyora? A veure si polítics, periodistes, veïns de Terrassa, de Sabadell i fins i tot del Vallès Oriental estan especulant (també jo) i la senyora té un greu problema d’equilibri no físic, sí psíquic…i aleshores tots ens hem de fotre la llengua en llocs poc recomanables des del punt de vista higiènic.
4-La quarta possibilitat seria la que molts desitgen de tot cor. Que la terrassenca de la bufetada és una independentista radical o una socialista defraudada per la nova direcció del carrer Nicaragua, que mentre passejava pel carrer s’ha trobat de morros Navarro, al qual considera un espanyolista, un federalista, un quintacolumnista/terceraviista, un enemic de la pàtria catalana, un fill de Blas de Lezo, aquell militar borbònic que el 1714 va bombardejar Barcelona des del seu barco durant mesos. I en un atac d’ira li ha clavat una bufetada en nom de la Via Catalana, l’Assemblea Nacional i d’aquells que no volen esperar més per marxar d’Espanya.

Si fos això, a mi personalment em sabria molt greu. Primer perquè ni Pere Navarro, ni ningú altre mereix rebre bufes per defensar les seves idees polítiques de forma pacífica. Ni Navarro, ni Alícia Sánchez Camacho, ni Albert Rivera, ni Jordi Cañas. I tampoc Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell o un jove de Cadaqués que va amb una estelada a un partit de futbol a València.
També em sabria greu perquè com deia molts es fregarien les mans de gust i veurien la bufetada com un exemple de què pot passar (i del que potser voldrien que passés) a Catalunya en el cas que el procés sobiranista avancés. Fins i tot des d’alguna ràdio feixista es dirà demà en to amenaçador que aquestes bufetades es convertiran en canonades contra el Castell de Montjuïc, la Rambla, el Parc de la Ciutadella, el Camp Nou, el carril bici, la tomba del Floquet de Neu i la seu del Mobile.
Ha estat una bufetada que segurament desfermarà milers de palles mentals, prenyades d’interessos personals i col.lectius i esquitxades per mentides, males interpretacions i molt de verí. Però per mi, aquesta bufetada no serà ni de bon tros la més important d’aquest cap de setmana. Ni la segona més important.
Luis, Tito. Grans.

Tito

“Valoreu el que teniu, perquè ho podeu perdre en qualsevol moment”. És una frase que molts diuen, però un cop la va dir Tito Vilanova i sabia de què parlava. En el moment més important de la seva vida personal i professional el maleit càncer li va proposar un partit cruel, pervers, violent: o tot o res, a vida o mort. Dos anys després ens ha deixat.
I aquí m’aturo. Tothom escriurà sobre ell, molt millor que jo i amb més coneixença que la que jo puc tenir. Segur. Simplement diré que em sembla que perdem un home bo, un altre. Descansa en pau.

Els privilegis de l’Església catòlica

Els seus responsables no ho volen dir, però diversos càlculs asseguren que l’Església catòlica espanyola té en propietat uns 100 mil edificis. Per cap d’ells paga l’Impost de Béns Immobles i els mateixos càlculs d’abans diuen que els ajuntaments (les administracions afectades) deixen de recaptar anualment entre 5 i 10 milions d’euros. És cert que potser amb aquesta quantitat no se solucionaria el problema de liquiditat dels municipis, però perquè collons el clergat no paga un impost que ha de pagar fins l’últim propietari d’una vivenda, pis o local d’aquest país? Per què no paguen com la resta de mortals tal com demanen diversos ajuntaments de tot Espanya que diuen que si els capellans paguessin l’IBI per les seves esglésies, convents, monestirs, pisos, escoles o centres hospitalaris…les coses els anirien bastant millor.
Aquest és només un dels molts privilegis dels quals gaudeix l’Església, un anacronisme que en ple segle XXI exigeix una solució, que cap govern espanyol, ni el d’ara, de dretes, ni anteriors, d’esquerres, han tingut nassos d’afrontar.
És cert que l’Església no és l’única beneficiada per no pagar per les seves propietats, també s’aplica aquesta deferència a centres penitenciaris, comissaries, casernes, col.legis, estacions de tren, monuments històrics i artístics…. O també es deixen exemptes d’aquest pagament a determinades organitzacions sense ànim de lucre, com és el cas de la Creu Roja. Tot, gràcies a la Llei de Mecenatge.
Però és que els favors del poder polític a l’Església catòlica no es queden aquí, ni de bon tros i a pesar que la Constitució que alguns tant defensen quan els convé diu que Espanya és un Estat aconfessional.
-Per exemple, dels Impostos Generals de l’Estat es destinen a l’Església catòlica una quantitat pròxima als 6 mil milions d’euros. La major part d’aquesta burrada de diners va destinada a mantenir els 6 mil centres escolars religiosos que hi ha a l’Estat, inclosos sous de professorat. Cal destacar que aquests diners surten dels impostos pagats per tots els contribuents espanyols, evidentment dels catòlics, però també de contribuents socis del Betis, musulmans, jueus, ateus, agnòstics i apòstates. I també per contribuents assenyalats amb el dit amenaçant de la cúria com homosexuals, divorciats, avortistes…..
-A més, a través de l’Impost de la Renda i la seva famosa casella per destinar una quantitat a l’Església catòlica, aquesta rep anualment uns 250 milions d’euros,
-Des del 1998 i gràcies a un decret del govern Aznar l’Església catòlica pot exercir l’anomenada “immatriculació”, és a dir posar a nom seu edificis que no tenien clar qui era el seu propietari. Sense anar més lluny…la Mesquita de Còrdova i així fins a 4.500 edificis més. El Decret Aznar equipara l’Església catòlica a una Corporació de Dret Públic (com si fos una administració, un ajuntament) i als bisbes els equipara a funcionaris. Aquests edificis expropiats d’alguna manera a favor de l’Església evidentment tampoc paguen l’IBI.
-Tornant a la Constitució i a l’aconfessionalitat de l’Estat. Com és possible que en un país que així es defineixi hi hagi 6 mil col.legis religiosos amb un milió tres cents mil alumnes? Centres que tenen concertats ajuts públics amb l’Estat, uns ajuts que evidentment serveixen per educar …..en la fe cristiana? o potser en altres paràmetres allunyats de la raó? Es continua disputant en aquests centres l’eterna batalla entre fe i raó, entre el dogma i el saber?
-No vull entrar en altres privilegis ja tan consolidats que gairebé passen desapercebuts. Ara que hem acabat de disfrutar de la Setmana Santa….quin país modern es paralitza durant quatre dies per celebrar la mort d’un personatge inigualable si voleu, però mort fa 2 mil anys. I no em vingueu en què la Setmana Santa atreu turistes….parar quatre dies fàbriques, comerços, empreses, oficines no es compensa de cap de les maneres.
Arribats a aquest punt…ha de mantenir l’Església catòlica espanyola tots els seus privilegis, firmats molts d’ells en temps foscos pel Vaticà i la dictadura de Franco? Jo crec que no.
Dit això, els polítics tenen por a tocar un pèl d’aquesta institució que ha sobreviscut a guerres, governs, règims i civilitzacions. Por pel poder que té, pels milers de vots que podrien actuar en contra del govern que s’atrevís a desafiar als ministres de Déu i per què no dir-ho…por a una fòrmula que funciona des de fa segles: Déu compensa els justos i castiga els injustos. Tornem a l’eterna batalla entre fe i raó.
Evidentment que amb aquest article no vull oblidar la magnífica obra pastoral i social de l’Església, l’ajuda que fa en temps difícils a molts necessitats, com reconforta als més dèbils….però això que punyetes té a veure amb què no pagui impostos, com fan aquells que van a demanar ajuda, consol i perdó als seus temples?

Quatre ratlles sobre la Segona República

14 d’abril de 1931.

El rei Borbó Alfons XIII s’acomiada dels seus súbdits amb una nota que diu així “aquestes eleccions demostren que no tinc l’amor del meu poble”.

Riades de gent envaeixen els centres de les grans i petites ciutats d’Espanya i canten joiosos l’himne Del Riego. Molts confien que l’arribada de la República suposi benestar i revolució. Estudiants, professionals, intel·lectuals, classe mitjana, obrers i la immensa majoria de la població espanyola veuen que el nou règim els pot allunyar del nazisme a punt de governar Alemanya i del feixisme que ho fa a Itàlia.

La dreta espanyola espera desorientada que la República no sigui un acostament al comunisme de la Unió Soviètica. L’Església catòlica estava de dol i veia amb pessimisme els nous temps, a pesar de les celebracions populars (o potser precisament per aquestes celebracions) .

El primer govern el presideix un moderat, Niceto Alcalà Zamora i el formen sobretot ministres procedents de la burgesia i només tres són socialistes. En els primers mesos reformen les relacions laborals (donant més veu a la classe obrera), la Llei Militar (retirant privilegis als uniformats), declarava l’Estat aconfessional (anul·lant el finançament de l’Església), introduïa el vot femení, el matrimoni civil i el divorci i donava eines polítiques i legals als Ajuntaments i les Regions. Tot això dins d’una nova Constitució.

Massa coses i totes fetes alhora no van ser païdes pels poders fàctics, els de sempre: Església, terratinents, militars, aristòcrates…. Que veien perillar segles de privilegis. La dreta, replegada en la CEDA, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes es proposa “defensar la civilització cristiana” (que suposo que no volia ni igualtat, ni legalitat, ni fraternitat, ni polles amb vinagre). La dreta intenta primer canviar aquest panorama amb la llei a la mà, però les urnes són tossudes i deixen els conservadors arraconats (novembre del 33 i febrer del 36)

Paral·lelament l’extrema esquerra, els anarquistes i els republicans menys institucionalistes intenten torpedejar els successius governs: Alcalà Zamora, Lerroux, Azaña o Casares Quiroga.

Davant d’un panorama poc estable a Espanya i amb Europa en vigília de Guerra, sempre apareixen salva pàtries, l’Exèrcit s’aixeca contra el govern legítim el juliol del 36. La resposta de l’extrema esquerra és violència extrema contra tot allò que fes olor de dreta: capellans, monges, empresaris, militars (alguns no tenien res a veure amb la dreta).

I a continuació…. La Guerra.

Això que he fet és un petit resum de què va passar a grans trets, sense entrar en detalls, potser pecant d’alguna falta de rigor i estic d’acord que potser de vegades les ferides millor tapar-les per curar i no exhibir-les, no fos cas que s’infectessin. Però també ha de quedar clara una cosa, només una. La República era un règim polític legítim (incloent-hi la República catalana), una decisió presa a les urnes per la ciutadania, una opció majoritària entre la població. Va fer coses fantàstiques, o almenys les va intentar fer. També va cometre errors, amb només cinc anys de vida aquestes coses passen. Molts o pocs o alguns en nom seu van cometre barbaritats, assassinats, ignomínies…. I van ser uns pocs, uns fora de la llei, uns delinqüents per molt uniforme que vestissin els que van violar la voluntat popular a través d’una guerra que encara ara dibuixa vencedors i vençuts, una guerra cruenta que alguns encara avui no volen condemnar, apel·lant a una concòrdia que mai han predicat. Que no us enganyin, perquè hi ha un propòsit ferm, fort i teledirigit des de molt amunt per canviar i tergiversar aquesta petita part de la Història.

VERSIÓ EN CASTELLÀ

14 de abril de 1931 .

El rey Borbón Alfonso XIII se despide de sus súbditos con una nota que dice así ” estas elecciones demuestran que no tengo el amor de mi pueblo” .

Riadas de gente invaden los centros de las grandes y pequeñas ciudades de España y cantan gozosos el himno Del Riego. Muchos confían en que la llegada de la República suponga bienestar y revolución. Estudiantes , profesionales , intelectuales , clase media , obreros y la inmensa mayoría de la población española ven que el nuevo régimen les puede alejar del nazismo a punto de gobernar Alemania y del fascismo que lo hace en Italia .

La derecha española espera desorientada que la República no sea un acercamiento al comunismo de la Unión Soviética . La Iglesia católica estaba de duelo y veía con pesimismo los nuevos tiempos , a pesar de las celebraciones populares ( o quizá precisamente por estas celebraciones ) .

El primer gobierno lo preside un moderado , Niceto Alcalá Zamora y lo forman sobre todo ministros procedentes de la burguesía y sólo tres son socialistas . En los primeros meses reforman las relaciones laborales ( dando más voz a la clase obrera ) , la Ley Militar (retirando privilegios a los uniformados ) , declaraba el Estado aconfesional ( anulando la financiación de la Iglesia) , introducía el voto femenino , el matrimonio civil y el divorcio y daba herramientas políticas y legales a los Ayuntamientos y las Regiones . Todo ello dentro de una nueva Constitución .

Demasiadas cosas y todas hechas vez no fueron digeridas por los poderes fácticos , los de siempre : Iglesia , terratenientes , militares , aristócratas …. Que veían peligrar siglos de privilegios . La derecha , replegada en la CEDA , la Confederación Española de Derechas Autónomas se propone “defender la civilización cristiana ” (que supongo que no quería ni igualdad , ni legalidad , ni fraternidad , ni pollas en vinagre ) . La derecha intenta primero cambiar este panorama con la ley en la mano , pero las urnas son tozudos y dejan los conservadores arrinconados (noviembre del 33 y febrero del 36 )

Paralelamente a la extrema izquierda, los anarquistas y los republicanos menos institucionalistas intentan torpedear los sucesivos gobiernos : Alcalá Zamora , Lerroux , Azaña o Casares Quiroga .

Ante un panorama poco estable en España y con Europa en víspera de Guerra , siempre aparecen salva patrias , el Ejército se levanta contra el gobierno legítimo en julio del 36 .

La respuesta de la extrema izquierda es violencia extrema contra todo lo que oliera derecha: curas, monjas , empresarios , militares ( algunos no tenían nada que ver con la derecha ) .

Y a continuación …. La Guerra.

Esto que he hecho es un pequeño resumen de lo que pasó a grandes rasgos , sin entrar en detalles , quizás pecando de alguna falta de rigor y estoy de acuerdo en que quizás a veces las heridas mejor taparlas para curar y no exhibirlas , no sea que se infectaran . Pero también debe quedar clara una cosa, sólo una . La República era un régimen político legítimo ( incluyendo la República catalana ) , una decisión tomada en las urnas por la ciudadanía , una opción mayoritaria entre la población . Hizo cosas fantásticas , o al menos las intentó hacer . También cometió errores , con sólo cinco años de vida estas cosas pasan . Muchos o pocos o algunos en su nombre cometieron barbaridades, asesinatos, ignomínias …. Y fueron unos pocos , unos fuera de la ley , unos delincuentes por muy uniforme que vistieran los que violaron la voluntad popular a través de una guerra que aún dibuja vencedores y vencidos , una guerra cruenta que algunos todavía hoy no quieren condenar , apelando a una concordia que nunca han predicado . Que no os engañen , porque hay un propósito firme , fuerte y teledirigido desde muy arriba para cambiar y tergiversar esta pequeña parte de la Historia .

Rosa Díez i el seu amor a Catalunya

Sóc a l’AVE. Vaig a tota velocitat cap a Barcelona, no pas perquè fugi de Madrid (on hi visc i hi visc molt bé), marxo per dos dies i per una qüestió de feina. I marxo content. M’acaben de dir que la retransmissió que vam fer ahir pel Canal 324 va arribar a un 11% d’audiència, una xifra rècord per la cadena. Una gran quantitat d’espectadors (en dia i hora de Champions i jugant el Madrid) es van interessar i van veure el Debat al Congrés sobre si es donava o no permís al Parlament per convocar la consulta sobre el Dret a Decidir el 9 de novembre.
I així, content i a tota velocitat repasso les notes preses en el Debat, 7 hores d’escoltar, apuntar, resumir i ara suposo que toca reflexionar una mica.
Ja ho van dir la majoria de ponents: res de nou. 
El govern de Rajoy diu que la consulta és il.legal, inconstitucional i que no es pot deixar en mans d’una part dels espanyols (els catalans) el futur de la Nació espanyola. L’única manera de canviar aquesta situació seria canviar la Constitució i el PP amb majoria absoluta diu que …..ni de conya. Que ara nomes toca sortir de la crisi i reduir l’atur.
Alfredo Pérez Rubalcaba es va afartar de dir dues coses: que representa el PSOE i el PSC i que com a tal rebutja la independència i el Dret a Decidir però també l’immobilisme de Rajoy i ofereix la Tercera Via: reformem la Constitució, però ja sabem que no hi ha ni majoria  numèrica  ni voluntat política.
Els partits que van venir des del Parlament per defensar la consulta, CiU, ERC i Iniciativa tampoc van sorprendre amb arguments nous: “necessitem eines d’Estat per canviar la dinàmica: el país se’ns desfà a les mans i necessitem recursos legals i econòmics per continuar mantenint els seveis dels nostres ciutadans”. A la segona ronda d’intervencions, davant la indiferència dels grans partits espanyols i potser pel cansament van apujar el to i van assegurar que més enllà que el Congrés rebutgi la consulta…..”el procés continuarà endavant perquè així ho vòlen els catalans”.
Com deien molts dels ponents….res de nou, però sí que vull reflexionar sobre dues qüestions potser no massa importants.
1-A Madrid quan veuen catalans emprenyats intenten afalagar-los amb arguments paternalistes, una mica ridículs i com es diu per la capital…”de vergüenza ajena”. I repasso les notes. Rajoy va dir…”estimo Catalunya, que és un puntal de la pàtria espanyola, l’estimo com una cosa pròpia”. I acaba afirmant amb un català que sonava tan tendre i sincer com assajat “Estimo la seva feina ben feta”. El portaveu de Rajoy al Congrés Alfonso Alonso (que fa uns dies deia que tan dolent és anar contra la legalitat amb mitjans violents com a través de mitjans pacífics) ahir va canviar el to….i aquest parlamentari basc ex alcalde de Vitòria va bramar en català als diputats del Parlament: “Torneu a Catalunya i digueu a la vostra gent que Espanya us estima”. Pérez Rubalcaba assegurava que el PSOE mai no ha fet mal a Catalunya i es va empipar molt quan la republicana Marta Rovira li va retreure “haver matat políticament l’ex president Pasqual Maragall”. Va fer seves paraules del president Tarradellas (1977) sobre que Catalunya havia de ser el motor d’Espanya i va dir que “no imagino millor futur que Catalunya i Espanya juntes”.
Els grans partits espanyols van contestar al Parlament amb indiferència però amb molt respecte. Amabilitat i bona educació per fer més digerible el no tenir en compte per res la petició del Parlament per fer la consulta. Pero al menys van saber usar les bones maneres encara que repeteixo de vegades caiguessin en el ridícul d’afalagar tant el poble català. Per això em sobta més el que és motiu de la meva segona reflexió.
2-Rosa Díez Aquesta senyora de 61 anys es presenta ara com la  persona ideal, la cara nova per acabar amb el bipartidisme entre PP i PSOE. Va ser durant anys consellera del govern basc, quan el PSOE compartia gabinet amb el PNB. Consellera de Turisme, uns temps que a Arzak recorden amb certa nostalgia….quins sopars plens de gent al reservat de l’antiga cuina d’aquest restaurant. Que lluny queda tot això, ara que es critica (i segurament amb raó) els excessos d’alguns govern autonòmics. Aquella Rosa Díez que aspirava a liderar el PSOE després de Felipe González, que no ho va aconseguir (va pedre la possibilitat a les urnes) i que va marxar empipada per fundar un partit, Unión Progreso y Democràcia, on hi figura com a diputat a Madrid l’actor valencià Toni Cantó, que li ha donat nova dimensió a les xarxes socials, a les dades oficials o a la violència de gènere (quina manera d’interpretar la realitat que té…mai no saps si viu la vida o està rodant una peli).
Doncs ahir, Rosa Díez va desentonar pel seu to agre, les seves ganyotes i cares desencaixades i perquè no va saber ni afalagar una mica Catalunya, ni tan sols va fer comèdia (ja no fa cas del Toni Cantó??). Repasso a les notes frases textuals (perdoneu però aquestes em ve de gust transcriure-les en castellà):
-“Soy diputada nacional y por tanto también represento a Catalunya”
-“Son ustedes unos reaccionarios, antieuropeos, quieren levantar fronteras”
-“Sólo quieren velar por los intereses de su pueblo y no de la ciudadanía, quieren perturbar los derechos de los ciudadanos”
-“En Catalunya hay opresión para quienes no piensan como ustedes”
-“Como vamos a dialogar con ustedes, que no respetan las sentencias de los tribunales, ni las leyes”
“Por qué no ha venido Artur Mas a Madrid a defender la consulta? Si tiene AVE y Puente Aéreo que le hemos pagado los españoles?”
-“Tienen ustedes fobia a los españoles, son obsesivos, apelan a los sentimientos”
-“Los problemas de Catalunya tienen su orígen en su autogobierno, no en Madrid”
-“En Catalunya la corrupción es la peor que hay en España, porque aparte de que existe, lo hace con total impunidad”.
-“Ustedes quieren convertir a sus hermanos, los españoles, en extranjeros y traidores”
-“Mañana se les tiene que exigir que respeten haber perdido esta votación en el Congreso, olvídense de la consulta y si no lo hacen, se tendría que actuar contra ustedes, como se hace en el caso de los delincuentes que no cumplen con la ley”
Sí, ja ho sé, hi ha afirmacions que no s’acaben d’entendre, ni pel seu significat ni pel seu to tampoc, però us les volia fer arribar perquè potser cap diari ni cap mitjà de comunicació les té massa en compte. Però aquesta senyora representa més d’un milió de vots i les enquestes electorals diuen que pot créixer la seva representativitat.
Per sort Rosa Díez no representa el món polític i mai de la vida podrà vèncer dues coses….ni el temps, ni la voluntat d’un poble.

Rosa Díez i el seu amor a Catalunya

Sóc a l’AVE. Vaig a tota velocitat cap a Barcelona, no pas perquè fugi de Madrid (on hi visc i hi visc molt bé), marxo per dos dies i per una qüestió de feina. I marxo content. M’acaben de dir que la retransmissió que vam fer ahir pel Canal 3.24 va arribar a un 11% d’audiència, una xifra rècord per la cadena. Una gran quantitat d’espectadors (en dia i hora de Champions i jugant el Madrid) es van interessar i van veure el Debat al Congrés sobre si es donava o no permís al Parlament per convocar la consulta sobre el Dret a Decidir el 9 de novembre.
I així, content i a tota velocitat repasso les notes preses en el Debat, 7 hores d’escoltar, apuntar, resumir i ara suposo que toca reflexionar una mica.
Ja ho van dir la majoria de ponents: res de nou. 
El govern de Rajoy diu que la consulta és il.legal, inconstitucional i que no es pot deixar en mans d’una part dels espanyols (els catalans) el futur de la Nació espanyola. L’única manera de canviar aquesta situació seria canviar la Constitució i el PP amb majoria absoluta diu que …..ni de conya. Que ara nomes toca sortir de la crisi i reduir atur.
Alfredo Pérez Rubalcaba es va afartar de dir dues coses: que representa el PSOE i el PSC i que com a tal rebutja la independència i el Dret a Decidir però també l’immobilisme de Rajoy i ofereix la Tercera Via: reformem la Constitució, però ja sabem que no hi ha ni majoria  numèrica  ni voluntat política.
Els partits que van venir des del Parlament per defensar la consulta, CiU, ERC i Iniciativa tampoc van sorprendre amb arguments nous: necessitem eines d’Estat per canviar la dinàmica: el país se’ns desfa a les mans i necessitem recursos legals i econòmics per continuar mantenint els seveis dels nostres ciutadans. A la segona ronda d’intervencions, davant la indiferència dels grans partits espanyols i potser pel cansament van apujar el to i van assegurar que més enllà que el Congrés rebutgi la consulta…..el procés continuarà endavant perquè així ho vòlen els catalans.
Com deien molts dels ponents….res de nou, però sí que vull reflexionar sobre dues qüestions potser no massa importants.
1-A Madrid quan veuen catalans emprenyats intenten afalagar-la amb arguments paternalistes, una mica ridículs i com es diu per aquí….”de vergüenza ajena”. I repasso les notes. Rajoy va dir…”estimo Catalunya, que és un puntal de la pàtria espanyola, l’estimo com una cosa pròpia”. I acaba afirmant amb un català que sonava tan tendre, sincer com assajat “Estimo la seva feina ben feta”. El portaveu de Rajoy al Congrés Alfonso Alonso (que fa uns dies deia que tan dolent és anar contra la legalitat amb mitjans violents com a través de mitjans pacífics) ahir va canviar el to….i aquest parlamentari basc ex alcalde de Vitòria va bramar en català als diputats del Parlament: “Torneu a Catalunya i digueu a la vostra gent que Espanya us estima”. Pérez Rubalcaba assegurava que el PSOE mai no ha fet mal a Catalunya i es va empipar molt quan la republicana Marta Rovira li va retreure “haver matat políticament l’ex president Pasqual Maragall”. Va fer seves paraules del president Tarradellas (de 1977) sobre que “Catalunya havia de ser el motor d’Espanya” i va dir que “no imagino millor futur que Catalunya i Espanya juntes”.
Els grans partits espanyols van contestar al Parlament amb indiferència però amb molt respectuós. Amabilitat i bona educació per fer més digerible el no tenir en compte per res la petició del Parlament per fer la consulta. Pero al menys van saber usar les bones maneres encara que repeteixo de vegades caiguéssin en el ridícul d’afalagar tant el poble català. Per això em sobta més el que és motiu de la meva segona reflexió.
2-Rosa Díez. Aquesta senyora de 61 anys es presenta ara com la  persona ideal, la cara nova per acabar amb el bipartidisme entre PP i PSOE. Va ser durant anys consellera del govern basc, quan el PSOE compartia gabinet amb el PNB. Consellera de Turisme, uns temps que a Arzak recorden amb un somriure permanent…..quins sopars plens de gent al reservat de l’antiga cuina d’aquest restaurant. Que lluny queda tot això, ara que es critica (i segurament amb raó) els excessos d’alguns govern autonòmics. Aquella Rosa Díez que aspirava a liderar el PSOE després de Felipe González, que no ho va aconseguir (va pedre la possibilitat a les urnes) i que va marxar empipada per fundar un partit, Unión Progreso y Democràcia, on hi figura com a diputat a Madrid l’actor valencià Toni Cantó, que li ha donat una nova dimensió a les xarxes socials, a les dades oficials o a la violència de gènere (quina manera d’interpretar la realitat que té…mai no saps si viu la vida o està rodant una peli).
Doncs ahir, Rosa Díez va desentonar pel seu to agre, les seves cares desencaixades, els seus gestos desafiants i perquè no va saber ni afalagar una mica a Catalunya, ni tan sols va fer comèdia (ja no fa cas del Toni Cantó??). Repasso a les notes frases textuals (perdoneu però aquestes em ve de gust transcriure-les en castellà):
-“Soy diputada nacional y por tanto también represento a Catalunya”
-“Son ustedes unios reaccionarios, antieuropeos, quieren levantar fronteras”
-“Sólo quieren velar por los intereses de su pueblo y no de la ciudadanía, quieren perturbar los derechos de los ciudadanos”
-“En Catalunya hay opresión para quienes no piensan como ustedes”
-“Como vamos a dialogar con ustedes, que no respectan las sentencias de los tribunales, ni las leyes”
“Por qué no ha venido Artur Mas a Madrid a defender la consulta? Si tiene AVE y Puente Aéreo que le hemos pagado los españoles”
-“Tienen ustedes fobia a los españoles, son obsesivos, apelan a los sentimientos”
-“Los problemas de Catalunya tienen su orígen en su autogobierno, no en Madrid”
-“En Catalunya la corrupcióne¡ es la peor que hay en España, porque aparte de que existe, lo hace con total impunidad”.
-“Ustedes quieren conveitir a sus hermanos, los españoles, en extranjeros y traidores”
-“Mañana se les tiene que exigir que respeten haber perdido esta votación en el Congreso, olvídense de la consulta y si no lo hacen, se tendría que actuar contra ustedes, como se hace en el caso de los delincuentes que no cumplen con la ley”
Sí, ja ho sé, hi ha afirmacions que no s’acaben d’entendre, ni pel seu significat ni pel seu to tampoc, però us les volia fer arribar perquè potser cap diari, ni cap mitjà de comunicació les té massa en compte. Però aquesta senyora representa més d’un milió de vots i les enquestes electorals diuen que pot créixer la seva representativitat.
Per sort Rosa Díez no representa el món polític i mai de la vida podrà vèncer dues coses….ni el temps, ni la voluntat d’un poble.

at

Barça, retira els teus jugadors del Mundial FIFA

Als quarts de final de Champions al Barça li ha tocat rebre, un altre cop. Les famoses “boles calentes”dels sortejos que decideixen els aparellaments entre clubs continuen sent extretes any rere any per ex jugadors del Reial Madrid (aquest cop el Figo, que per si no quedava clar el seu antibarcelonisme va assegurar que ell amb premsa catalana no vol parlar). En altres sortejos i edicions de Champions l’honor de ser la ma innocent ja li ha correspost a Zidane, Beckham, Butragueño, McMannaman….(mans innocent, innocents de què…no se m’acut)
I any rere any al Madrid li ha correspost jugar amb “autèntiques potències futbolístiques” com el Videoton, el Rosenborg, algun equip turc, macedoni….

I al Barça tots els sortejos tenen dues premisses que sempre es compleixen….o toquen autèntiques bèsties futbolístiques (de veritat) o toca viatjar a Rússia, Ucraïna i a més en ple hivern. Boles calentes, sí. Per qui no ho sàpiga hi ha una llegenda urbana que diu que algunes boles del sorteig tenen una temperatura calenta per fer aparellaments a la carta.
Us poso alguns exemples…..Recordeu aquella final de Champions el 1999 al Nou Camp entre el Bayern de Munich de Kahn i Effenberg i el Manchester United de Beckham i Sheringham. Final èpica amb victòria i remuntada final anglesa marcant gols en temps de descompte. Bé doncs ManU i Bayern eren els equips amb els quals el sorteig i la “mà innocent” van emparellar amb el Barça a la primera lligueta de setembre.
Recordeu d’aquelles eliminatòries del Barça amb el Milan, amb el Dinamo de Kíev del gran Shevchenko???
Una sort sempre dolenta pel Barça i sempre bona pel Madrid i les seves mans innocents….Sense anar més lluny… L’any passat a semifinals….al Barça se l’emparella amb l’imbatible Bayern i al Madrid amb la ventafocs..el Borussia de Dortmund ( de res em val que els alemanys eliminessin al Madrid… El sorteig va estar teledirigit)
O aquest any…el grup del Madrid….Galatasaray turc, el Copenhague i la Becchia Signora, la Juve. Emparellament de vuitens…el Shalke on Raúl va retirar-se.I quarts..el Dortmund,l’equip més senzill dels vuit supervivents de sortejos i eliminatòries.
El Barça li posen al setembre un grup amb el Milan, l’Ajax i les bèsties escoceses del Celtic. A vuitens, el Manchester City, ple de figures i de milions del petroli. Quarts…l’equip més en forma d’Europa, l’Atlético de Madrid. Boles calentes i mans innocents.
Algú s’hi juga res a que si el Barça passa li torna a tocar el Bayern i si el Madrid passa no li toca el Bayern?
Dit això només em queda dir-vos que si teniu curiositat mireu sortejos i aparellaments i el resum sempre és el mateix. Madrid afavorit, Barça perjudicat.
Però aquí no acaba la cosa….al Barça, diguin el que diguin, els àrbitres no li xiulen a favor, tot el contrari. El ball de puntades està permès, l’antijoc està permès, les provocacions estan permeses, les pèrdues de temps estan permeses, les queixes estan permeses. Això sí, que l’Iniesta o el Piqué no facin una falta perquè veuen la groga…. Estadístiques, xifres pures així ho diuen.
I ho arrodonim? Ara el vell Blatter, president de la FIFA sanciona al Barça amb un any sense fitxar (quan sap que marxen de l’equip el porter Valdés i el capità Puyol i per tant, no tindran recanvi…. Aquests paios de la Federació Internacional de Futbol diuen que fitxar joves menors d’edat ara és sancionable.
El paio que va donar la Pilota d’Or a Cristiano i encara ningú sap el perquè, ara diu que el Barça mereix una sanció tan dura com és la de no fitxar (a més de la multa econòmica que omple les butxaques dels gàngsters que dirigeixen el futbol mundial, aquells que donen mundials a Qatar, una dictadura que a l’estiu quan es jugui el Mundial registra temperatures de 50 graus a l’ombra)
Potser al final rectifiquen quan se n’adonin que Qatar patrocina al Barça.

Però en tot cas aquests lladregots fastigosos van a pel Barça, quan mai no s’han atrevit a anar a pel Madrid, aquest Madrid de Florentino que ven els terrenys de la Ciudad Deportiva a l’ajuntament per una pasta bàrbara, uns terrenys que dècades enrere Franco va regalar al club de Santiago Bernabéu. I amb aquesta juguesca va poder néixer el Madrid dels galàctics, Zidane, Figo, Cristiano gras i Cristiano prim, Beckhanm, Bale…… Les mans innocents de les boles calentes dels sortejos, oi que m’enteneu?
Jo proposo una sortida al Barça, a pesar que ni Bartomeu ni Sandro em desperten ja massa simpaties. Que avui mateix facin una carta a Blatter i li diguin que com que no tindran la possibilitat de fitxar en el pròxim any, el Barça ha de cuidar els efectius que té i per tant retira de manera irrevocable els seus jugadors internacionals de totes les competicions de seleccions de FIFA, el Mundial d’aquest estiu sense anar més lluny.
Per tant, Espanya es quedaria sense els jugadors que la van fer campiona del món: Iniesta, Xavi, Piqués, Busquets, Pedro, Cesc….. Tots els sub 21: Deulofeu, Montoya, Bartra…..Argentina es quedaria sense el seu capità, el Jefecito Mascherano i la seva estrella, Messi. Brasil que organitza la competició tindria l’absència del seu ídol Neymar, o del seu lateral titular, Alves…..
La lògica és aclaparadora…..no podem deixar jugar els nostres assalariats pel risc de lesió. Si es lesionen no es poden substituir perquè el Barça està castigat amb no fitxar. Per tant, que la FIFA assumeixi també les conseqüències dels seus actes i que el seu torneig es quedi sense les millors estrelles .
Sé que aquesta proposta ni es farà (no hi ha collons i els mateixos jugadors no l’acceptarien) però valdria la pena que Blatter passés unes hores de dubtes, hagués d’anar a canviar-se els bolquers de l’esglai i conseqüent cagada que li suposaria tot plegat. I segurament fent de Chiquito de la Calzada demanaria perdó i que s’oblidés el tema.
Força Barça.

Versió en castellà

En los cuartos de final de Champions al Barça le ha tocado recibir , de nuevo . Las famosas ” bolas calientes ” de los sorteos que deciden los emparejamientos entre clubes siguen siendo extraídas año tras año por ex jugadores del Real Madrid ( esta vez Figo , que por si no quedaba claro su antibarcelonismo aseguró que él con prensa catalana no quiere hablar) . En otros sorteos y ediciones de Champions el honor de ser la mano inocente ya le ha correspondido a Zidane , Beckham , Butragueño , McMannaman …. ( manos inocente , inocentes de que … no se me ocurre )
Y año tras año al Madrid le ha correspondido jugar con ” auténticas potencias futbolísticas ” como el Videoton , el Rosenborg , algún equipo turco , macedonio ….

Y en el Barça todos los sorteos tienen dos premisas que siempre se cumplen …. o tocan auténticas bestias futbolísticas ( de verdad ) o toca viajar a Rusia , Ucrania y además en pleno invierno . Bolas calientes , sí. Para quien no lo sepa hay una leyenda urbana que dice que algunas bolas del sorteo tienen una temperatura caliente para hacer emparejamientos a la carta .
Os pongo algunos ejemplos ….. Recordáis aquella final de Champions en 1999 en el Nou Camp entre el Bayern de Munich de Kahn y Effenberg y el Manchester United de Beckham y Sheringham . Final épica con victoria y remontada final inglesa marcando goles en tiempo de descuento . Bueno pues ManU y Bayern eran los equipos con los que el sorteo y la ” mano inocente ” emparejaron con el Barça en la primera liguilla de septiembre.
Recordáis aquellas eliminatorias del Barça con el Milan , con el Dinamo de Kiev del gran Shevchenko ? ? ?
Una suerte siempre mala para el Barça y siempre buena para el  Madrid y sus manos inocentes ….

Sin ir más lejos … El año pasado en semifinales …. al Barça se le empareja con el imbatible Bayern y el Madrid con la cenicienta .. Borussia Dortmund ( de nada me vale que los alemanes eliminaran al Madrid … el sorteo estuvo teledirigido )
O este año … el grupo del Madrid …. Galatasaray turco, el Copenhague y Becchi Signora , la Juve . Emparejamiento de octavos … el Shalke donde Raúl se retiró . Y en  cuartos .. el Dortmund , el equipo más sencillo de los ocho supervivientes de sorteos y eliminatorias .
Al Barça le ponen en septiembre un grupo con el Milan , Ajax y las bestias escocesas del Celtic. En octavos , el Manchester City , lleno de figuras y de millones del petróleo . Cuartos … el equipo más en forma de Europa , el Atlético de Madrid . Bolas calientes y manos inocentes .
Alguien se juega algo a que si el Barça pasa le vuelve a tocar el Bayern y si el Madrid pasa no le toca el Bayern ?
Dicho esto sólo me queda deciros que si tenéis curiosidad mirad sorteos y emparejamientos y el resumen siempre es el mismo . Madrid favorecido , Barça perjudicado .
Pero aquí no acaba la cosa …. el Barça, digan lo que digan , los árbitros no le pitan a favor, todo lo contrario . El baile de patadas está permitido, el anti-juego está permitido, las provocaciones están permitidas , las pérdidas de tiempo están permitidas , las quejas están permitidas . Eso sí , que Iniesta o el Piqué no hagan faltas porque ve la amarilla …. Estadísticas, cifras puras así lo dicen .
Y lo redondeamos ? Ahora el viejo Blatter , presidente de la FIFA sanciona al Barça con un año sin fichar (cuando sabe que marchan del equipo el portero Valdés y el capitán Puyol y por tanto, no tendrán recambio …. Estos tipos de la Federación Internacional de Fútbol dicen que fichar jóvenes menores de edad ahora es sancionable .
El tipo que dio el Balón de Oro a Cristiano y todavía nadie sabe el porqué , ahora dice que el Barça merece una sanción tan dura como es la de no fichar (además de la multa económica que llena los bolsillos de los gángsters que dirigen el fútbol mundial , aquellos que dan mundiales a Qatar , una dictadura que en verano cuando se juegue el mundial, registra temperaturas de 50 grados a la sombra )
Quizás al final rectifican cuando se den cuenta de que Qatar patrocina el Barça.

Pero en todo caso estos rateros asquerosos van a por el Barça , cuando nunca se han atrevido a ir a por el Madrid , este Madrid de Florentino que vende los terrenos de la Ciudad Deportiva al ayuntamiento por una pasta bárbara , unos terrenos que décadas atrás Franco regaló al club de Santiago Bernabéu . Y con esta apuesta pudo nacer el Madrid de los galácticos , Zidane , Figo , Cristiano graso y Cristiano delgado , Beckhanm , Bale …… Las manos inocentes de las bolas calientes de los sorteos , ¿verdad que me entienden ?
Yo propongo una salida al Barça, a pesar de que ni Bartomeu ni Sandro me despiertan ya demasiadas simpatías . Que hoy hagan una carta a Blatter y le digan que como no tendrán la posibilidad de fichar en el próximo año , el Barça debe cuidar los efectivos que tiene y por lo tanto retira de manera irrevocable a sus jugadores internacionales de todas las competiciones de selecciones de FIFA , el Mundial de este verano sin ir más lejos .
Por lo tanto , España se quedaría sin los jugadores que la hicieron campeona del mundo : Iniesta , Xavi , Piqué , Busquets , Pedro , Cesc ….. Todos los sub 21 : Deulofeu , Montoya , Bartra ….. Argentina se quedaría sin su capitán , el Jefecito Mascherano y su estrella , Messi. Brasil que organiza la competición tendría la ausencia de su ídolo Neymar , o de su lateral titular, Alves …..
La lógica es aplastante ….. no podemos dejar jugar a nuestros asalariados por el riesgo de lesión . Si se lesionan no se pueden sustituir porque el Barça está castigado con no fichar . Por lo tanto , que la FIFA asuma también las consecuencias de sus actos y que su torneo se quede sin las mejores estrellas .
Sé que esta propuesta no se hará ( no hay cojones y los mismos jugadores no lo aceptarían ) pero valdría la pena que Blatter pasara unas horas de dudas , tuviera que ir a cambiarse los pañales del susto y la consecuente cagada que le supondría todo. Y seguramente haciendo de Chiquito de la Calzada pediría perdón y que se olvidara el tema .
Fuerza Barça.