VERSIÓ EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
Adolfo Suárez era un home de dretes. No d’aquells que ho són simplement per estar als antípodes de l’esquerra política i els seus valors o característiques. Era un home de dretes per convicció. Va enterrar la dona, una filla i gairebé una altra per culpa del càncer i en comptes de deslligar-se de Déu i tots els sants i màrtirs es va refugiar en ells. Potser el van ajudar i per oblidar tanta pena familiar li van enviar un remei en forma d’Alzheimer.
Adolfo Suárez González era un jove polític del final del franquisme. Però no era un jove “aperturista”, un “tecnòcrata”, un d’aquells que des de dins del règim buscava ponts per transitar des de la dictadura a nous escenaris. Suárez era un falangista, un camisa negra d’aquest moviment sorgit del feixisme com alternativa del capitalisme i el comunisme. Una variant del feixisme i el nazisme amb la novetat de donar molt de poder als estaments ultra catòlics i a l’Església, aquella Església espanyola que aleshores passejava sota pal·li al Caudillo Franco. Però rectificar diuen que és de savis. I Suárez va passar de secretari general del Movimiento a primer president de la Democràcia, nomenat a dit pel Rei, que a la seva vegada va ser nomenat a dit per Franco..
El seu cognom anirà sempre lligat a la Transició que molts consideren modèlica i ara molts jutgen d’inacabada, incompleta i injusta. Com a president se’l recordarà per tres fets des d’el meu punt de vista.
1-Els Pactes de La Moncloa. Per no cansar: Un gran acord per canviar les estructures d’Estat, amb la col·laboració de bona part dels agents econòmics, polítics i territorials.
2-El 23F i el seu enfrontament amb el “picoleto Tejero“. (no se m’acut qualificatiu més amable per aquest fill de sa mare que va fer cagar a molts als sofàs de casa i als escons del Congrés). Suposadament Suárez i el seu ministre de Defensa, el general Gutiérrez Mellado van ser els únics que van plantar cara als guàrdies civils, els seus subfusells i la seva mala llet. Una altra versió, més complicada.diu que Suárez tenia pactat amb el Rei l’intent colpista i per tant va fer el mil homes. Però això és una altra història.
I 3-Suárez va legalitzar el Partit Comunista en la clandestinitat, la formació que més va actuar per enfonsar el franquisme, l’autèntic dimoni pels fatxendes i els fatxes. Amb això és amb el que em quedo, un falangista que va deixar entrar als comunistes al joc de la incipient democràcia, el guapo president ultra catòlic que va legalitzar els comunistes la Setmana Santa de 1977 i potser això va desencadenar dos anys després la pallassada d’aquells militars medicats per prescripció facultativa de Milans del Bosch i Armada i del”picoleto Tejero“
I per sempre quedarà per contestar una cosa. Si va ser capaç de fer tot allò…Suárez podria haver acceptat que un poble votés lliurement el seu Dret a Decidir? I disculpeu si desbarro massa. Espero que no siguin primers símptomes d’Alzheimer.
EN CASTELLÀ
Adolfo Suárez era un hombre de derechas . No de aquellos que lo son simplemente por estar en las antípodas de la izquierda política y sus valores o características . Era un hombre de derechas por convicción . Enterró a su esposa, a una hija y casi a otra por culpa del cáncer y en vez de desligarse de Dios y todos los santos y mártires se refugió en ellos . Quizás lo ayudaron y para olvidar tanta pena familiar le enviaron un remedio en forma de Alzheimer .
Adolfo Suárez González era un joven político del final del franquismo . Pero no era un joven ” aperturista” , un ” tecnócrata ” , uno de aquellos que desde dentro del régimen buscaba puentes para transitar desde la dictadura a nuevos escenarios . Suárez era un falangista , un camisa negra de este movimiento surgido del fascismo como alternativa del capitalismo y el comunismo . Una variante del fascismo y el nazismo con la novedad de dar mucho poder a los estamentos ultra católicos y a la Iglesia, a aquella Iglesia española que entonces paseaba bajo palio al Caudillo Franco. Pero rectificar dicen que es de sabios . Y Suárez pasó de secretario general del Movimiento a primer presidente de la Democracia , nombrado a dedo por el Rey , que a su vez fue nombrado a dedo por Franco ..
Su apellido irá siempre ligado a la Transición que muchos consideran modélica y ahora muchos juzgan de inacabada , incompleta e injusta . Como presidente se le recordará por tres hechos desde mi punto de vista .
1- Los Pactos de La Moncloa . Para no cansar : Un gran acuerdo para cambiar las estructuras de Estado , con la colaboración de buena parte de los agentes económicos , políticos y territoriales .
2- El 23F y su enfrentamiento con el ” picoleto Tejero ” . ( no se me ocurre calificativo más amable para este hijo de su madre que hizo cagar a muchos en sus sofás de casa y los escaños del Congreso ) . Supuestamente Suárez y su ministro de Defensa , el general Gutiérrez Mellado fueron los únicos que plantaron cara a los guardias civiles , sus subfusiles y su mala leche . Otra versión , más complicada.dice que Suárez tenía pactado con el Rey el intento golpista y por lo tanto hizo el “chulito”. Pero esa es otra historia .
Y 3- Suárez legalizó el Partido Comunista en la clandestinidad , la formación que más actuó para hundir el franquismo , el auténtico demonio de los fachas . Con esto es con lo que me quedo , un falangista que dejó entrar a los comunistas en el juego de la incipiente democracia , el guapo presidente ultra católico que legalizó a los comunistas la Semana Santa de 1977 y quizás esto desencadenó dos años después la payasada de aquellos militares medicados por prescripción facultativa de Milans del Bosch y Armada y del ” picoleto Tejero “
Y para siempre quedará por contestar algo . Si fue capaz de hacer todo lo que hizo … Suárez podría haber aceptado que un pueblo votara libremente su Derecho a Decidir ? Y disculpad si elocubro demasiado . Espero que no sean los primeros síntomas de Alzheimer
ambindependència 