Rouco Varela marxa i no tornis mai més

Imagen

 

VERSIÓ EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

Monsenyor Ricardo Blázquez, el bisbe de Valladolid, és el nou cap dels caps de l’Església catòlica espanyola. Un home tranquil, dialogant i els que no saben de política eclesiàstica diuen que “progressista”. Un bisbe, un ministre de Déu no és progressista mai perquè no defensen valors d’aquestes característiques d’una societat moderna del segle XXI com ara el matrimoni entre persones del mateix gènere o l’avortament. Un ministre de Déu ni tan sols defensa valors progressistes del segle passat com el divorci o els mètodes anticonceptius. De fet, fa només uns anys l’Església catòlica ha demanat perdó per pecats i barbaritats comeses fa segles per la seva Santa Inquisició contra gent que deia que la Terra era rodona o que la dona era alguna cosa més que un animal de companyia.
Potser la confusió sobre que Blázquez és “progressista” ve donada perquè ell, a diferència del seu antecessor el cardenal Antonio María Rouco Varela, diu el mateix però amb un somriure i potser està disposat a parlar-ne i a acceptar una discussió amb arguments. Però mai no donarà el braç a tòrcer, ni Blázquez ni l’Església catòlica, que han de mantenir un negoci que ja dura dos mil anys.
Però la nova arribada de Blázquez al capdavant de l’Episcopat (ja el va presidir sense pena ni glòria entre 2005 i 2008) és una bona noticia perquè suposa la jubilació definitiva de la primera línia de batalla de Rouco Varela. El cardenal gallec (malcarat o amb cara d’home dolent) ha estat un ultra, un capellà que mai no es va pronunciar en contra de guerres a l’Iraq, contra el terrorisme o contra els casos de pederàstia comesos per religiosos espanyols (algun d’ells col·laborador directe seu). Però Rouco sí que ha encapçalat manifestacions per demanar al govern socialista més diners per les seves escoles o per protestar contra els matrimonis entre homosexuals. Rouco Varela ha representat el què és ser un fatxenda en l’àmbit social i també en el polític. Ell i la seva poc cristiana i caritativa emissora de ràdio, la COPE, han demanat el vot per partits que no defensessin l’avortament o han tatxat d’insolidaris i perillosos als que demanen marxar d’Espanya, una Espanya que per desgràcia s’assembla massa vegades a la que desitja Rouco, a la que representa Rouco i els seus matons de micròfon.
Ahir, en el moment del seu comiat va fer un discurs on es va mostrar molt preocupat per l’allunyament que la societat fa de Déu i que portarà a un “post cristianisme” preocupant.
I quina part de culpa té la cúria de tot aquest distanciament?
Una cúria que defensa que una dona mai no ha d’avortar, encara que la seva vida corri perill.
Una cúria que defensa que al Tercer Món no s’usi el preservatiu a pesar de les altes taxes de SIDA entre la seva població.
Una cúria que defensa i amaga els religiosos que abusen de nens i nenes                                                                                         Una cúria que qüalifica de malalts o depravats els homosexuals.                                                                                                         Una cúria que manté els seus privilegis (no paguen l’Impost de Béns Immobles) i les seves possessions (a Espanya l’Església és la màxima propietària d’edificis i terrenys) mentre la població passa necessitats, pena i gana.

Una cúria que es creu en el dret de participar en la vida política i que s’estripa les sotanes quan algú de fora els vol fer la llei a casa seva.
Una cúria que ara i sempre ha anat amb els poderosos, que ha portat sota pal·li a dictadors com Franco, que ha estat al costat dels generals sud-americans dels anys 1960 i 1970 que segrestaven, torturaven i mataven els que no pensaven com ells.
Una cúria que mentre predica amb la missió pastoral i l’amor a Déu i al pròxim inverteix en empreses armamentístiques, de preservatius, és protagonista d’ escàndols financers com el de la Banca Vaticana o té el servei secret més discret i potent del món.
Una cúria que va néixer robant el marbre de l’Imperi Romà per fer la Basílica de Sant Pere.
Aquí vull separar la cúria vaticana dels capellans de bona fe que tant de bé han fet i fan.
Potser m’estic desviant de la qüestió i aquesta és que me n’alegro de perdre de vista Rouco Varela. I parlant amb els bisbes catalans aquests dies a Madrid, més d’un em deia que l’Església catalana ara ha de mirar a Roma, al pare Francesc i el seu aperturisme i no pas a Madrid que encara continua sent per a molts allò de “la reserva espiritual d’occident”. Si Déu aixequés el cap…. Agafaria una branca d’olivera i faria córrer més d’un fins a l’estrat més profund l’infern. Sí, un d’ells seria Rouco Varela. Marxa i no tornis.

VERSIÓ EN CASTELLÀ

Monseñor Ricardo Blázquez , el obispo de Valladolid , es el nuevo jefe de los jefes de la Iglesia católica española . Un hombre tranquilo , dialogante y los que no saben de política eclesiástica dicen que ” progresista ” . Un obispo , un ministro de Dios no es progresista nunca porque no defienden valores de estas características de una sociedad moderna del siglo XXI como el matrimonio entre personas del mismo género o el aborto . Un ministro de Dios ni siquiera defiende valores progresistas del siglo pasado como el divorcio o los métodos anticonceptivos . De hecho , hace sólo unos años la Iglesia católica ha pedido perdón por pecados y barbaridades cometidas hace siglos por su Santa Inquisición contra gente que decía que la Tierra era redonda o que la mujer era algo más que un animal de compañía .
Quizás la confusión sobre que Blázquez es ” progresista ” viene dada porque él , a diferencia de su antecesor el cardenal Antonio María Rouco Varela , dice lo mismo pero con una sonrisa y quizás está dispuesto a hablar y a aceptar una discusión con argumentos . Pero nunca dará el brazo a torcer , ni Blázquez ni la Iglesia católica, que deben mantener un negocio que ya dura dos mil años .
Pero la nueva llegada de Blázquez al frente del Episcopado (ya la presidió sin pena ni gloria entre 2005 y 2008) es una buena noticia porque supone la jubilación definitiva de la primera línea de batalla de Rouco Varela . El cardenal gallego ( malcarado o con cara de hombre malo ) ha sido un ultra , un cura que nunca se pronunció en contra de guerras en Irak , contra el terrorismo o contra los casos de pederastia cometidos por religiosos españoles ( alguno de ellos colaborador directo suyo ) . Pero Rouco sí ha encabezado manifestaciones para pedir al gobierno socialista más dinero para sus escuelas o para protestar contra los matrimonios entre homosexuales . Rouco Varela ha representado lo que es ser un facha en el ámbito social y también en el político . Él y su poco cristiana y caritativa emisora ​​de radio , la COPE , han pedido el voto para partidos que no defendieran el aborto o han tachado de insolidarios y peligrosos a los que piden irse de España , una España que por desgracia se parece demasiadas veces a la que desea Rouco , a la que representa Rouco y sus matones de micrófono .
Ayer , en el momento de su despedida hizo un discurso donde se mostró muy preocupado por el alejamiento que la sociedad hace de Dios y que llevará a un ” post cristianismo ” preocupante .
Y qué parte de culpa tiene la curia de todo este distanciamiento ?
Una curia que defiende que una mujer nunca debe abortar , aunque su vida corra peligro .
Una curia que defiende que el Tercer Mundo no se use el preservativo a pesar de las altas tasas de SIDA entre su población .
Una curia que defiende y esconde los religiosos que abusan de niños y niñas ?                                                                                 Una curia que tacha de pervertidos o de enfermos a los homosexuales.
Una curia que mantiene sus privilegios ( no pagan el Impuesto de bienes inmuebles) y sus posesiones ( en España la Iglesia es la máxima propietaria de edificios y terrenos ) mientras la población pasa necesidades , pena y hambre .
Una curia que se cree en el derecho de participar en la vida política y que desgarra las sotanas cuando alguien de fuera les quiere hacer la ley en su casa.
Una curia que ahora y siempre ha ido con los poderosos , que ha llevado bajo palio a dictadores como Franco, que ha estado al lado de los generales sudamericanos de los años 1960 y 1970 que secuestraban , torturaban y mataban a los que no pensaban como ellos .
Una curia que mientras predica con la misión pastoral y el amor a Dios y al prójimo invierte en empresas armamentísticas , de preservativos , es protagonista de escándalos financieros como el de la Banca Vaticana o tiene el servicio secreto más discreto y potente del mundo .
Una curia que nació robando el mármol del Imperio Romano para la Basílica de San Pedro .
Aquí quiero separar la curia vaticana de los curas de buena fe que tanto bien han hecho y hacen .
Quizás me estoy desviando de la cuestión y ésta es que me alegro de perder de vista Rouco Varela . Y hablando con los obispos catalanes estos días en Madrid , más de uno me decía que la Iglesia catalana ahora debe mirar a Roma , al padre Francisco y no a Madrid que aún sigue siendo para muchos aquello de ” la reserva espiritual de occidente ” . Si Dios levantara la cabeza …. Cogería una rama de olivo y haría correr a más de uno hasta el estrato más profundo del infierno. Sí, uno de ellos sería Rouco Varela . Marchate y no vuelvas .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s