No patiu per PedroJ. Ramírez

Imagen

 

VERSIÓ EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

Marxa. El periodista que sempre porta tirants per evitar que li caiguin els pantalons quan ell no ho vol marxa. Alguns diuen que PedroJ. Ramírez, el director del diari El Mundo marxa perquè els seus l’han fet fora. Els seus serien els del Partit Popular, els que ell tantes vegades ha defensat (recordeu quan des de l’editorial d’El Mundo es demanava en jornada de reflexió electoral el vot pel PP per acabar amb els regnats socialistes de Felipe González o de Rodríguez Zapatero). Però des de fa temps aquelles defenses es van convertir en atacs. Possibles raons de la seva marxa?

1-Diuen alguns a Madrid que PedroJ. ha tensat massa la corda amb el govern Rajoy, que ara li passen factura de les seves portades de Gürtel i Bárcenas (corrupció al PP), Noos (corrupció a la Casa Reial), Blesa (Cajamadrid i corrupció financera), Cospedal i espós o en contra de la poca fermesa del govern espanyol amb el procés sobiranista a Catalunya o amb els presos bascos (alliberats per la Doctrina Parot) i tantes altres qüestions que incomoden Rajoy (ja n’hi ha tantes)

2-Altres diuen que PedroJ. marxa amb els seus, l’autèntic PP. La mateixa setmana que deixen el barco per diferents raons Mayor Oreja (en contra política antiterrorista) Vidal Quadras (en contra de la política antiCatalunya), el conseller de sanitat madrileny Lasquetty (en contra de la política antiprivatització sanitària marcada per la Justícia), la mateixa setmana que Aznar marxa a Filipines per no reunir-se al conclave popular de Valladolid (marxa per ser anti Rajoy directament)….. Doncs això, PedroJ marxa amb els seus, segons apunten alguns a la capital. Com deia ahir en un tuït com tornin tots junts…. Tremolarem. En aquest punt no m’oblido que ja va marxar un altre emblema del PP més dur: Esperanza Aguirre, l’ex presidenta madrilenya que comparteix polítiques i idees amb tots els “desertors” i més aviat poques amb l’actual direcció.

i 3-La versió oficial potser dirà que PedroJ. marxa per problemes econòmics del diari. És cert. El Mundo com tota la premsa escrita i audiovisual està en fallida tècnica. En el cas del diari de Ramírez els principals accionistes, uns italians, estan farts de perdre pasta i només tenir disgustos en forma de retrets i cap ajuda econòmica del govern, l’oposició, la Corona i tants i tants enemics del diari. No em malinterpreteu. PedroJ. no és un Robin Hood en lluita per la veritat i la llibertat. Ell és un artista amb bon instint assassí, pocs escrúpols, molta visió de la notícia i cap amic: un periodista gairebé perfecte. I fa uns anys ell va posar de moda que la seva notícia, fos la que fos i encara que sonés a mentida, estava contrastada amb les seves fonts, que declarava secretes i per tant tancava un cercle perfecte. Notícia contrastada per fonts secretes i per tant notícia indemostrable, però ell salvava el cul davant els jutges (amb perdó).

Però ara tot això se li ha tornat en contra i els que fins ara li donaven suport, han decidit deixar-lo caure.

No patiu, PedroJ. cau sobre tou. Està casat amb la dissenyadora i aristòcrata Ágata Ruiz de la Prada, dona de tant mal gust estètic com de cartera plena de bitllets. I ella li farà costat com ja ho va fer quan es va fer públic un vídeo ignominiós on el periodista es descordava els tirants i voluntàriament feia caure els seus pantalons davant d’una prostituta anomenada Exuperancia Rapu Muebake. Un vídeo ignominiós que mai no hauria d’haver vist la llum però que molts dels enemics de PedroJ. van aprofitar per dir que aquell que no respecte les intimitats ni les regles ara bevia de la seva pròpia medicina.

No patiu, PedroJ. cau sobre tou. Diuen a la Villa y Corte que cobrarà una indemnització que pot estar al voltant de 20 milions d’euros ( i el diari passant penúries)

No patiu, PedroJ. continuarà sent una veu que se sentirà, una cara que es veurà, una presència que continuarà fent por a molts i a moltes dels seus amics i dels seus enemics.

Jo no pateixo pel periodista que va fer dimitir el ministre de l’Interior José Luis Corcuera per la Llei de Seguretat Ciutadana. no pateixo pel periodista sempre convidat (encara que sigui de consort) a casaments Reials o de filles d’Aznar,  no pateixo pel periodista que ha fet polsos a presidents de govern, ministres i secretaris d’Estat (i els guanya sovint) no pateixo pel periodista que amb formes suaus i agradables desbudella enemics, no pateixo pel periodista que va fer que alguns dels seus redactors s’acollissin a clàusules de consciencia per no firmar segons quines informacions, no pateixo pel periodista que amb la seva actitud exigent va fer que molts periodistes deixessin El Mundo, no pateixo pel periodista que va aixecar una capçalera com El Mundo del no res….Jo pateixo pels molts companys que sense PedroJ. també perden el seu millor aliat i potser acaben perdent la seva feina amb el tancament del diari.

Sort a tots.

EN CASTELLÀ

Marcha . El periodista que siempre lleva tirantes para evitar que se le caigan los pantalones cuando él no lo quiere, marcha . Algunos dicen que Pedro J. . Ramírez , el director del diario El Mundo marcha porque que los suyos le han echado. Los suyos serían los del PP , los que él tantas veces ha defendido (recuerden cuando desde la editorial de El Mundo se pedía en jornada de reflexión electoral el voto para el PP para acabar con los reinados socialistas de Felipe González o de Rodríguez Zapatero) . Pero desde hace tiempo aquellas defensas se convirtieron en ataques . Posibles razones de su marcha ?

1- Dicen algunos en Madrid que Pedro J. . ha tensado demasiado la cuerda con el gobierno Rajoy , que ahora le pasan factura de sus portadas de Gürtel y Bárcenas ( corrupción en el PP ) , Noos ( corrupción en la Casa Real ) , Blesa ( Cajamadrid y corrupción financiera ) o en contra de la poca firmeza del gobierno español con el proceso soberanista en Cataluña o con los presos vascos ( liberados por la Doctrina Parot ) y tantas otras cuestiones que incomodan a  Rajoy ( ya hay tantas )

2- Otros dicen que Pedro J. . marcha con los suyos, el auténtico PP . La misma semana que dejan el barco por diferentes razones Mayor Oreja (en contra política antiterrorista ) Vidal Quadras ( en contra de la política antiCatalunya ) , el consejero de sanidad madrileño Lasquetty ( en contra de la política antiprivatitzación sanitaria marcada por la Justicia ) , la misma semana que Aznar marcha a Filipinas por no reunirse en el cónclave popular de Valladolid ( marcha por ser anti Rajoy directamente) ….. Pues eso , Pedro J. marcha con los suyos, según apuntan algunos en la capital . Como decía ayer en un tuit como vuelvan todos juntos …. Temblad. En este punto no me olvido que ya se fue otro emblema del PP más duro : Esperanza Aguirre , la ex presidenta madrileña que comparte políticas e ideas con todos los ” desertores ” y más bien pocas con la actual dirección .

y 3- La versión oficial quizás dirá que Pedro J. . marcha por problemas económicos del diario . Es cierto . El Mundo como toda la prensa escrita y audiovisual está en quiebra técnica . En el caso del diario de Ramírez los principales accionistas , unos italianos , hartos de perder pasta y sólo tener disgustos en forma de reproches y ninguna ayuda económica del gobierno , la oposición, la Corona y tantos enemigos del diario. No me malinterpretéis . Pedro J. . no es un Robin Hood en lucha por la verdad y la libertad . Él es un artista con buen instinto asesino , pocos escrúpulos , mucha visión de la noticia y ningún amigo : un periodista casi perfecto. Y hace unos años él puso de moda que su noticia , fuera la que fuera y aunque sonara a mentira , estaba contrastada con sus fuentes , que declaraba secretas y por tanto cerraba un círculo perfecto . Noticia contrastada por fuentes secretas y por tanto noticia indemostrable , pero él salvaba el culo ante los jueces ( con perdón ) .

Pero ahora todo eso se le ha vuelto en contra y los que hasta ahora le apoyaban , han decidido dejarlo caer .

No se preocupen , Pedro J. . cae sobre blando . Está casado con la diseñadora y aristócrata Ágata Ruiz de la Prada , mujer de tanto mal gusto estético como de cartera llena de billetes . Y ella le apoyará como ya lo hizo cuando se hizo público un vídeo ignominioso donde el periodista se desabrochaba los tirantes y voluntariamente hacía caer sus pantalones delante de una prostituta llamada Exuperancia Rapu Muebake . Un vídeo ignominioso que nunca debería haber visto la luz pero que muchos de los enemigos de Pedro J. . aprovecharon para decir que aquel que no respeta las intimidades ni las reglas ahora bebía de su propia medicina .

No se preocupen , Pedro J. . cae sobre blando . Dicen en la Villa y Corte que cobrará una indemnización que puede estar alrededor de 20 millones de euros ( y el diario pasando penurias )

No se preocupen, Pedro J. . seguirá siendo una voz que se sentirá , una cara que se verá , una presencia que continuará dando miedo a muchos y a muchas de sus amigos y de sus enemigos .

Yo no sufro por el periodista que hizo dimitir el ministro del Interior José Luis Corcuera por la Ley de Seguridad Ciudadana . no sufro por el periodista siempre invitado ( aunque sea de consorte ) a bodas Reales o de hijas de Aznar , no sufro por el periodista amigo del todopoderoso Rodrigo Rato, no sufro por un periodista que ha hecho pulsos a presidentes de gobierno , ministros y secretarios de Estado ( y los gana a menudo) no sufro por el periodista que con formas suaves y agradables destripa a  enemigos , no sufro por el periodista que hizo que algunos de sus redactores se acogieran a cláusulas de conciencia para no firmar según qué informaciones , no sufro por el periodista que con su actitud exigente hizo que muchos periodistas dejaran El Mundo, no sufro por el periodfista que levanta imperios informativos de la nada …. Yo sufro por muchos compañeros que sin Pedro J. . también pierden a su mejor aliado y quizás acaben perdiendo su trabajo con el cierre del periódico.

Suerte a todos .

 

Bauzá i els seus fets

Imagen

VERSIÓ EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

La Lídia és una estudiant mallorquina de periodisme que ara
comparteix temps i espai amb nosaltres. És de Cala Millor-Son Servera i em va
proposar que escrivís al blog sobre el seu president José Ramón Bauzá, un dels
valors emergents del Partit Popular. La Lídia (de 22 anys) em va dir un dia que
ella sempre ha estudiat les matemàtiques en català/mallorquí i de la conversa
que vam tenir vaig extreure que no sabem si això es podrà continuar fent a les
Illes.

La vegada que he estat més aprop de José Ramón Bauzá, el
president balear (nascut a Madrid el 1970) és a la Fira de Turisme de Fitur de
2012. Ens vam creuar pels passadissos de la Mostra i vaig pensar que fer-li
dues preguntes al president balear sobre el Turisme a les Illes m’ajudaria a
l’hora de fer la crònica. Ell, molt amable, em va dir que cap problema. Però la
seva cap de premsa em va dir que de cap de les maneres. Que ho havia de
sol·licitar per escrit amb un correu electrònic (tot aquest enrenou burocràtic
quan els potencials entrevistat i entrevistador ja estàvem parlant cara a cara.
Tot plegat defineix a la gran periodista que acompanyava Bauzá). El president
em va fer cara de circumstàncies i em va dir “mana ella”.

Per tan, no conec massa bé aquest senyor, tot i que en
aquell contacte em va semblar proper, agradable i em va caure bé.

Però diuen les Sagrades Escriptures (Bauzá es considera
catòlic practicant) que a les persones
“pels seus fets les coneixereu”. I és el que he intentat fer en
aquestes ratlles: saber per quins fets polítics (bé, només alguns) és conegut
Bauzá.

Ser President de les Illes i pertànyer al PP ja et posa en guàrdia recordant els condemnats per
corrupció Gabriel Cañellas i Jaume Matas. I és de suposar que José Ramón Bauzá
ho ha de tenir present en totes i cadascuna de les seves actuacions. És de
suposar.

LA FARMÀCIA

Bauzá és farmacèutic. I entre 2005 i 2009 va compaginar
aquesta activitat de boticari amb ser l’alcalde de Marratxí. Dues ocupacions
que exercides al mateix temps suposava incomplir la Llei d’ordenació farmacèutica de les Illes.
Una il·legalitat que no va subsanar fins el 2009 després de diversos avisos
governamentals i del Col.legi Oficial de Farmacèutics de les Illes. Bauzá no
sabia d’aquesta il.legalitat? No la sabia perquè era farmacèutic? O perquè era
polític? O….és possible que un farmacèutic polític no sabés que ser
farmacèutic i polític a jornada completa era incompatible? En tot cas, anualment Bauzá va declarar uns
ingressos de 166 mil euros com a farmacèutic i 66 mil com a alcalde a temps
complet.

ELS SÍMBOLS

Bauzá és fill de militar, un gremi que te en alta estima els
símbols i que si cal els defensa a cop d’espasa. I Bauzá passarà a la història
per haver fet una Llei de Símbols com a
mínim polèmica. El seu govern ha dictaminat quins símbols i banderes són
legals i quins són prohibits a la Comunitat. Els legals ja els sabem: la
bandera balear, l’espanyola, l’europea… I els il·legals…..bàsicament la
senyera catalana. És curiós que el partit de Bauzá sempre apel·li (i possiblement amb raó) que no és bo separar,
ni dividir i que en canvi promogui iniciatives que condueixen a separar i a dividir.
Sense anar més lluny l’ajuntament d’Inca (governat pel PP) ha declarat la
bandera catalana com “un símbol oficial d’interès local”. No cal dir que altres
ajuntaments i corporacions governades per socialistes, nacionalistes o
independents o vés a saber si alguna més del PP han fet i faràn el mateix.

Declarar la senyera com il·legal és lleig, innecessari i és voler
enterrar a cop de decret anys d’història i cultura en comú que com a mínim incomoda a molta gent
a les Illes, Catalunya, València o Aragó. Jo crec que fer política prohibitiva de
símbols, tan pròxims als sentiments, és a més contraproduent.
Com a apunt històric ( o no històric) Bauzá és amb Franco i Primo de Rivera un dels pocs  “estadistes” que han prohibit la senyera.

ENSENYAMENT

Bauzá també ha volgut acabar amb anys de política lingüística
a les Illes on el català/mallorquí era llengua vehicular. Un model que ha
funcionat i que ha estat acceptat
socialment i políticament (fins i tot pels predecessors de Bauzá, fins i tot
pels condemnats per corrupció).

A les Balears (com a Catalunya o València) discriminar
positivament el català/mallorquí era i és necessari. És la llengua petita davant
el gegant castellà. I amb aquesta política s’aconseguia que un estudiant
mallorquí (com la Lídia, la nostra becària) arribés a la fí de la seva formació
obligatòria sabent les dues llengües perfectament. I a més en una comunitat com
les Illes els joves també s’apanyen amb els omnipresents anglès, alemany o francès
dels turistes.

Però tocar una màquina que funciona és una temptació massa
gran per alguns polítics. De vegades la ideologia o fer contents els de la teva
ideologia és més temptador que altres coses (Gallardón o Wert en són
especialistes) I Bauzá ho ha fet. Ha decidit amb l’anomenat Tractament Integrat de Llengües que a l’escola
es posés al mateix nivell al gegant castellà, a l’idioma dels turistes i
al diminut català. Resultat? Incert però segurament el català/mallorquí serà la
ventafocs que seguirà el camí que ja es
va fer a València: ser una llengua històrica en vies d’extinció. Tot i això,
Bauzá ha aconseguit que tot el sector educatiu (estudiants, pares, professors,
Universitat) aturés les classes durant setmanes en contra d’una llei de nou
lletja i innecessària que divideix i separa. L’alcalde popular de Manacor ha
marxat del partit en protesta per aquesta llei de Bauzá.

Per cert que aquesta Llei té un altre article tan ridícul
com injust i que coacciona els docents. Diu aquest article que “s’acomiadarà,
se suspendrà, es degradarà o es traslladarà d’Illa al professor que violi la
imparcialitat, objectivitat i neutralitat”

President Bauzá, per vostè què és la neutralitat, l’objectivitat
i la neutralitat??? Qui li ha manat ara fer això? “Pels seus fets els coneixereu”

Jazztel, Repsol, Canal Plus….deixeu-me en pau!!!!

Imagen

(Versió en català i en castellà)

 Són les cinc de la tarda. Estic treballant i em sona el mòbil. L’agafo. Una senyoreta amb veu i to agradables em diu que em truca en nom de Repsol per oferir-me una sèrie de productes financers amb unes condicions irrebutjables. Li dic que no la puc atendre. Em diu que només m’entretindrà cinc minuts. Li contesto que estic treballant i que no pot ser. Em pregunta que quan podria parlar amb ella. Per no engegar-la ( no m’agrada ser antipàtic) , per la seva insistència i per la seva veu i to agradables li dic que l’endemà com podia haver-li dit que d’aquí a tres lustres.
Són les cinc de la tarda de l’endemà. Em sona el mòbil mentre estic treballant, Contesto. És la mateixa senyoreta i sense voler-ho em fixo en el prefix de la trucada entrant que comença amb un 640….Li dic que ho sento però que com ahir….no la puc atendre i que no m’interessa el què em pugui oferir. Ella, amb un to menys encantador i més ofès, em respon que “com no m’interessa quelcom que encara no m’ha explicat”, Correcte, però tinc feina. Li dic que perquè té el meu mòbil. Em respon que perquè tinc una tarja Repsol. Correcte. Però me la va oferir la meva entitat bancària. Ella diu que les dades són compartides per l’entitat i Repsol. Senyoreta, no la puc atendre.
A les cinc de la tarda de l’endemà i l’endemà i l’endemà…..em truca el telèfon que comença per 640. No l’agafo perquè treballo o perquè no tinc ganes d’engegar a la senyoreta (no m’agrada ser antipàtic). Ja es cansarà. Després de molts dies seguits trucant-me (menys dissabte i diumenge) decideixo afrontar el problema. Em truca un matí (no a les cinc de la tarda) Senyoreta… Ho sento. No vull res de vostè. Ni targes, ja en tinc massa, ni assegurances, tinc cobert fins i tot el que no vull tenir cobert, ni talons gasolina……. Deixi’m en pau. La seva resposta és…. Però havíem quedat per explicar-li amb detall els productes i les seves condicions. NO HO VULL. I us ho juro…. Aquella tarda a les cinc em torna a trucar el 640. Senyor com que aquest matí no em podia atendre el truco ara per explicar-li…..Senyoreta, no és qüestió d’horaris ni de productes, ni les seves condicions. Sóc jo que no vull res de vostès……I penjo. He hagut de ser un maleducat perquè em deixessin en pau.

He estat durant anys soci de Círculo de Lectores. A cada revista que m’enviaven comprava dos o tres llibres, durant moltes revistes. I un dia, en plena crisi, em van començar a trucar per telèfon i a enviar cartes en nom de Círculo perquè els comprés viatges, lamparetes de disseny, biblioteques per col·locar llibres o qualsevol producte gens relacionat amb la lectura. Li vaig dir a la meva comercial, la Isabel, que només volia llibres de Círculo, només llibres. Em va assegurar que faria les gestions oportunes perquè em deixessin de trucar per vendre’m coses que jo no volia comprar com a soci d’un club que només ven llibres.
Però les trucades i les cartes van continuar. Mesos després, encara en plena crisi, decideixo esborrar-me del club. Així també estalvio i a més acabo l’stock de llibres pendents. Em truca una responsable de Círculo a Barcelona per intentar-me convèncer que continuï amb ells i m’assegura que no tornarà a passar allò de les trucades i cartes per vendre’m tauletes de nit i perfums. Em convenç. I aquella mateixa tarda m’entra al correu electrònic un missatge en nom de Círculo venent-me un viatge a la Polinèsia. Adéu Círculo.

Durant mesos una operadora de Jazztel em va trucar nit rere nit (a quarts de deu o les deu) oferint-me canviar de companyia telefònica. Amb educació li deia que no truqués a aquelles hores, que a més em despertava el nano que ja dormia. Em va fer cas? no. Fins i tot l’engegava de males maneres 8 i mira que no m’agrada ser antipàtic) i ella em trucava al minut per dir-me que no sabia perquè m’enfadava. Ella, em deia que només estava treballant. Mai de la vida em faré client de Jazztel, mai. Estic disposat a renunciar al mòbil, al telèfon fixe o a internet si desapareixen totes les operadores i només puc contractar Jazztel.

Hola. Le llamamos de Canal Plus. Es usted cliente de Canal Plus??? Usted es de Canal Plus y no sabe si soy de Canal Plus? Usted me engaña señorita. Si fuese de Canal Plus sabría si tengo o no Canal Plus. Mire caballero soy de Canal Plus pero es que no compartimos archivos con Canal Plus. Déjeme en paz!!!!

Cada dia les grans companyies ens atabalen amb trucades per fer-nos clients dels seus productes. Aconseguir que  et deixin en pau costa tant de temps i tants tràmits, que acabes pensant que no val la pena. Si algun dia contractem amb elles després és molt difícil desfer-nos d’aquest vincle. Fer-te soci o contractar costa una trucada. Revertir aquest vincle costa trucades, mails i mil tràmits i gestions. I el pitjor de tot plegat és que el consumidor està indefens contra aquest procés que t’entra a casa a totes hores per terra mar i aire. Deixeu-nos en pau, collons!!!!

EN CASTELLÀ

Son las cinco de la tarde . Estoy trabajando y me suena el móvil . LO cojo . Una señorita con voz y tono agradables me dice que me llama en nombre de Repsol para ofrecerme una serie de productos financieros con unas condiciones irrechazables . Le digo que no la puedo atender . Me dice que sólo me entretendrà cinco minutos . Le contesto que estoy trabajando y que no puede ser . Me pregunta que cuándo podría hablar con ella . Para no importunarla, por su insistencia y por su voz y tono agradables le digo que al día siguiente como podía haberle dicho que dentro de tres lustros .
Son las cinco de la tarde del día siguiente . Me suena el móvil mientras estoy trabajando , Contesto . Es la misma señorita y sin quererlo me fijo en el prefijo de la llamada entrante que comienza con un 640 …. Le digo que lo siento pero que como ayer …. no la puedo atender y que no me interesa lo que me pueda ofrecer . Ella , con un tono menos encantador y más ofendido , me responde que como no me interesa algo que todavía no me ha explicado . Correcto , pero tengo trabajo . Le digo que porque tiene mi móvil . Me responde que porque tengo una tarjeta Repsol . Correcto . Pero me la ofreció mi entidad bancaria . Ella dice que los datos son compartidas por la entidad y Repsol . Señorita , no la puedo atender.
A las cinco de la tarde del día siguiente y al día siguiente y al día siguiente ….. me llama el teléfono que empieza por 640 . No lo cojo porque trabajo o porque no tengo ganas de importunar a la señorita .. Ya se cansará . Después de muchos días seguidos llamándome (menos sábado y domingo) decido afrontar el problema. Me llama una mañana ( no a las cinco de la tarde ) Señorita … Lo siento . No quiero nada de usted . Ni tarjetas , ya tengo demasiadas , ni seguros, tengo cubierto incluso lo que no quiero tener cubierto , ni talones gasolina ……. Déjeme en paz . Su respuesta es …. Pero habíamos quedado para explicarle con detalle los productos y sus condiciones . NO QUIERO . Y os lo juro …. Esa tarde a las cinco me vuelve a llamar el 640. Señor como que esta mañana no me podía atender le llamo ahora para explicarle ….. Señorita , no es cuestión de horarios ni de productos , ni sus condiciones . Soy yo que no quiero nada de ustedes …… Y cuelgo . He tenido que ser un maleducado para que me dejaran en paz .

He sido durante años socio de Círculo de Lectores . En cada revista que me enviaban compraba dos o tres libros , durante años . Y un día , en plena crisis , me empezaron a llamar por teléfono y a enviar cartas en nombre de Círculo para que les comprara viajes , lamparitas de diseño , bibliotecas para colocar libros o cualquier producto nada relacionado con la lectura . Le dije a mi comercial , Isabel, que sólo quería libros de Círculo , sólo libros . Me aseguró que haría las gestiones oportunas para que me dejaran de llamar para venderme cosas que yo no quería comprar como socio de un club que sólo vende libros .
Pero las llamadas y las cartas continuaron. Meses después , aún en plena crisis , decido borrarme del club . Así también ahorro y además acabo el stock de libros pendientes . Me llama una responsable de Círculo en Barcelona para intentar convencerme de que continúe con ellos y me asegura que no volverá a pasar lo de las llamadas y cartas para venderme mesitas de noche y perfumes . Me convence . Y esa misma tarde me entra en el correo electrónico un mensaje en nombre de Círculo proponiéndome un viaje a la Polinesia . Adiós Círculo.

Durante meses una operadora de Jazztel me llamó noche tras noche( cerca de las diez o a las diez ) ofreciéndome cambiar de compañía telefónica . Con educación le decía que no llamara a esas horas , que además me despertaba al niño que ya dormía . Me hizo caso? no . Incluso la traté con  malas maneras (y mira que no me gusta ser antipático)  y ella me llamaba al minuto para decirme que no sabía porque me enfadaba . Ella me decía que sólo estaba trabajando . Nunca en la vida me haré cliente de Jazztel , nunca. Estoy dispuesto a renunciar al móvil, el teléfono fijo o en Internet si desaparecen todas las operadoras y tengo que contratar sólo con Jazztel .

Hola . Le llamamos de Canal Plus . Es usted cliente de Canal Plus ? ? ? Usted  es de Canal Plus y no sabe si soy de Canal Plus ? Usted me ENGAÑA señorita . Si fuese de Canal Plus sabría si tengo o no Canal Plus . Mire caballero soy de Canal Plus pero es que no compartimos archivos con Canal Plus . Déjeme en paz ! !

Cada día las grandes compañías nos agobian con llamadas para hacernos clientes de sus productos. Y conseguir que te dejen de llamar es casi imposible. Tienes que hacer tantos tràmites durante tanto tiempo que se te quitan las ganas. Si algún día contratamos con ellas después es muy difícil deshacer   este vínculo . Hacerte socio o contratar cuesta una llamada. Revertir este vínculo cuesta llamadas , mails y mil trámites y gestiones . Y lo peor de todo es que el consumidor está indefenso contra este proceso que te entra en casa a todas horas por tierra mar y aire . Dejadnos en paz , joder ! !

@Catalunya Ràdio, l’últim cop

Imagen

(versió en català i en castellà)

El govern espanyol, el govern de Mariano Rajoy, el govern del Partit Popular ha ordenat emmudir un mitjà de comunicació. Ha ordenat emmudir un mitjà de comunicació en català, Catalunya Ràdio, l’emissora que fa vint anys, vint, que es podia sentir, escoltar, assaborir al País Valencià, (Comunitat Valenciana o València o el Levante, per no ferir cap susceptibilitat absurda), una part insubstituïble d’un tot històric, cultural, lingüístic, social i econòmic.
Però ara un grup de polítics vol trencar aquesta cadena. Els fills del Borbó Felip V, el fills dels què van voler castellanitzar València des del segle XVIII, els fills dels que van annexionar Utiel i Requena per fer manxega a València, ara aquests fills de la homogeneïtat espanyola volen esborrar qualsevol empremta cultural que soni diferent de la seva. Madrid, o millor dit un grup de polítics de baixa estofa de la cort madrilenya amb la col·laboració de senyors valencians que es volen dir Campos en comptes de Camps, Cuesta en comptes de Costa, o Bárbara en comptes de Barberà s’han plantat i diuen que a València s’ha acabat parlar, sentir, pensar en res que no sigui el castellà. I per justificar-ho parlen de legalitats i tecnicismes. Ara em ve al cap aquelles paraules d’un ministre d’educació (si, amb minúscula) d’espanyolitzar nens.
Primer van apagar les emissions de TV3, després van tancar Radio Televisió Valenciana, Canal9 (diuen que per raons econòmiques. Mentida. Fa dos mesos que la ràdio i la tele no emeten, però els seus treballadors continuen cobrant mentre són a casa seva). I ara toca Catalunya Ràdio.
València té un càncer: bona part dels seus polítics. La corrupció en tots els esglaons de les seves administracions ja és metàstasi. La poca vergonya d’ aquests capitostos s’ha demostrat en la seva gestió econòmica desastrosa, en els seus projectes urbanístics i polítics nefastos, en la ruïna que han suposat qualsevol de les seves iniciatives. I ara aquests xixarel·los volen acabar amb tot el que els soni diferent políticament o culturalment o lingüísticament.
Aquests senyors han fotut un ventallot a bona part de la seva població, quan potser volien fotre-li directament als catalans. Porten un bon currículum: ja li han fotut un ventallot a aquells que pensen diferent d’ells, a aquells que demanen escolarització en català o valencià, a aquells que es queixen per un accident de metro amb 43 morts i sense responsables, a aquells que demanen mantenir un barri com El Cabanyal lluny de l’especulació… Han fotut un ventallot a tants i tants!!
Aquests senyors, fills d’altres senyors del segle XVIII, han fet arribar les manxegues Requena i Utiel fins a la sorra de La Malva-rosa, estan convertint València en la platja de Madrid, volen que l’estació de Joaquín Sorolla sigui l’abaixador d’Atocha. Ànim valencians!!

VERSIÓ EN CASTELLÀ

El gobierno español , el gobierno de Mariano Rajoy , el gobierno del Partido Popular ha ordenado enmudecer un medio de comunicación . Ha ordenado enmudecer un medio de comunicación en catalán , Cataluña Radio, la emisora ​​que hace veinte años , veinte , que se podía sentir, escuchar, saborear en Valencia, ( Comunidad Valenciana o Valencia o el Levante , para no herir ninguna susceptibilidad absurda ) , una parte insustituible de un todo histórico , cultural , lingüístico , social y económico .
Pero ahora un grupo de políticos quiere romper esta cadena . Los hijos del Borbón Felipe V , los hijos de los que quisieron castellanizar  Valencia desde el siglo XVIII, los hijos de los que anexionaron Utiel y Requena para hacer manchega a Valencia, ahora estos hijos de la homogeneidad española quieren borrar cualquier huella cultural que suene diferente de la suya . Madrid, o mejor dicho un grupo de políticos de baja estofa de la corte madrileña con la colaboración de los señores valencianos que quieren llamarse  Campos en vez de Camps , Cuesta en vez de Costa , o Bárbara en vez de Barberá se han plantado y dicen que en Valencia se ha acabado hablar , sentir, pensar en nada que no sea el castellano y para justificarse hablans de legalidades y tecnicísmos. Ahora me acuerdo de esa frase de un ministro de educación (si, en minúscula) de españolizar a niños…
Primero apagaron las emisiones de TV3 , después cerraron Radio Televisión Valenciana , Canal9 ( dicen que por razones económicas . Mentira . Hace dos meses que la radio y la tele no emiten , pero sus trabajadores siguen cobrando mientras están en su casa ) . Y ahora toca Catalunya Radio .
Valencia tiene un cáncer : buena parte de sus políticos . La corrupción en todos los escalones de sus administraciones ya es metástasis. La poca vergüenza de estos señores se ha demostrado en su gestión económica desastrosa , en sus proyectos urbanísticos y políticos nefastos , en la ruina que han supuesto cualquiera de sus iniciativas . Y ahora estos botarates quieren acabar con todo lo que les suene diferente políticamente o culturalmente o lingüísticamente .
Estos señores han metido un bofetón a buena parte de su población , a la que piensa diferente de ellos , a la que piden escolarización en catalán o valenciano , a los que se quejan por un accidente de metro con 43 muertos y sin responsables , a aquellos que piden mantener un barrio como El Cabanyal lejos de la especulación … Han metido un bofetón a tantos !
Estos señores , hijos de otros señores del siglo XVIII , han hecho llegar a las manchegas Requena y Utiel hasta la arena de La Malvarrosa , están convirtiendo Valencia en la playa de Madrid , quieren que la estación de Joaquín Sorolla sea el apeadero de Atocha . Ánimo valencianos !

PSC Quo Vadis??

Imagen

VERSIÓ EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

Jo era molt petit i Catalunya i Espanya navegaven per la denominada Transició democràtica. Anava un diumenge amb els pares i els germans pel Paral·lel a fer l’aperitiu a una cafeteria que es deia Sidney, on feien uns bolets per plorar de bons que eren. I de sobte, un home vell amb barret d’aquells que jo deia “de gàngster” es va llençar amb un ganivet contra un cartell electoral, mentre cridava no sé què de “esos malditos catalanes”. Jo no entenia res, no sabia perquè aquell home va arrencar el cartell a ganivetades i maleint els catalans. I de fet, vam marxar ràpid cap a la Sidney, no eren temps perquè ningú discutís gairebé res a gairebé ningú, no fos cas. Era un rètol amb la cara de Joan Reventós o això crec recordar. Era l’any 1977 i se celebraven eleccions generals que a Catalunya va guanyar el partit de Reventós, els socialistes catalans. Des d’aquell dia, Reventós i el seu partit em van despertar simpatia: eren catalans, com jo, els meus pares i els meus germans. Coses de la vida d’un nen de  8 ó 9 anys. Per cert, que això li vaig dir un dia al Raventós al Parlament i em va dir que en aquells anys setanta més d’un l’hagués volgut dedicar alguna ganivetada de veritat, com aquell vell del barret de gàngster que va esmicolar el seu rostre de paper.

El Partit dels Socialistes de Catalunya es va fundar el 15 i 16 de juliol de 1978 en el Congrés que va unificar tres formacions polítiques : el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, la Federació Socialista Catalana del PSOE i el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament . Va ser l’intent definitiu per formar un partit socialista català amb vocació de govern. El PSC es va definir com un partit sobirà, autònom respecte del PSOE, però amb un protocol d’unitat que establia la seva participació en els òrgans federals: l’Executiva, el Comitè Federal, i les Corts espanyoles.
El PSC, per tant, és un partit sobirà federat al PSOE, i això el fa singular en el conjunt del socialisme espanyol perquè, tot i participar en els seus òrgans federals, té personalitat jurídica pròpia, finances independents i manté una total autonomia d’acció en el marc de la política catalana. (Aquesta definició l’he copiat integral de la pàgina oficial del PSC)
Abans de la Guerra Civil espanyola, als anys 20 del segle XX el Partit dels Socialistes va tenir precedents en la Unió Socialista de Catalunya. O després de la Guerra aquests precedents del PSC van ser el Moviment Socialista (anys 40), Reagrupament o Convergència Socialista (anys 60). En tots aquests casos, abans i després de la guerra el socialisme català ha tingut personalitat pròpia i el PSOE, el seu partit germà a la resta d’Espanya, no ha tingut a penes representativitat a Catalunya.
Ningú entén l’actual Catalunya sense el socialisme català, tan el clandestí com el que no ho és. I no només perquè en democràcia hi hagi hagut dos presidents de la Generalitat socialistes, els presidents Maragall i Montilla. NO només perquè la democràcia s’ha alimentat de personatges savis com Obiols, Reventós, els Nadal, els Clotas…. Jo crec que l’actual Catalunya no s’entén sense el PSC perquè tinc la creença que cap partit ha integrat tan bé als nous catalans a Catalunya. Històricament,el PSC era una formació que combinava la seva branca catalanista amb la branca catalana arribada des de tots els punts de l’Estat. Havia fet una mescla ideal entre tot allò que representava Catalunya, incloses la Barcelona burgesa dels Maragall amb el cinturó vermell barceloní de Corbacho, o Montilla. En definitiva, el que és l’actual Catalunya mestissa i per tan més rica i plena.
I ara em produeix profunda pena que aquella fórmula ja no funcioni. Tinc la sensació que a l’actual direcció del PSC ha pesat més una part que l’altra. Tinc la sensació que ha pesat més la por a Madrid i a Ferraz , al PP i a la resta de’Espanya, que la por a fer cas de les seves bases, a fer cas d’una important part dels catalans.
I em fa por i molta que el PSC es pensi que fent fora del partit mitja dotzena dels seus resoldrà la situació a Catalunya, o almenys la situació al carrer Nicaragua. Les urnes decidiran.

VERSIÓ EN CASTELLà

Yo era muy pequeño y Cataluña y España navegaban por la denominada Transición democrática . Iba un domingo con los padres y los hermanos por el Paralelo de Barcelona a tomar el aperitivo a una cafetería que se llamaba Sidney , donde hacían unas setas para llorar de buenos que eran. Y de repente, un hombre viejo con sombrero de aquellos que yo decía ” de gángster ” se lanzó con un cuchillo contra un cartel electoral , mientras gritaba no sé qué de ” eses malditos catalanes ” . Yo no entendía nada, no sabía porque aquel hombre arrancó el cartel a cuchilladas y maldiciendo a los catalanes. Y de hecho , nos fuimos rápido hacia la Sidney , no eran tiempos para que nadie discutiera casi nada a casi nadie , por si acaso . Era un letrero con la cara de Joan Reventós o eso creo recordar. Era el año 1977 y se celebraban elecciones generales que en Cataluña ganó el partido de Reventós , los socialistas catalanes . Desde aquel día , Reventós y su partido me despertaron simpatía : eran catalanes , como yo , mis padres y mis hermanos . Cosas de la vida en un niño de 8 ó 9 años . Por cierto, que eso le dije un día al Raventós en el Parlament  y me dijo que en aquellos años setenta más de uno le hubiera querido dedicar alguna cuchillada de verdad , como aquel viejo del sombrero de gángster que desmenuzó su rostro de papel .
El Partido de los Socialistas de Cataluña se fundó el 15 y 16 de julio de 1978 en el Congreso que unificó tres formaciones políticas : el Partido Socialista de Cataluña , la Federación Socialista Catalana del PSOE y el Partido Socialista de Cataluña-Reagrupament. Fue el intento definitivo para formar un partido socialista catalán con vocación de gobierno. El PSC se definió como un partido soberano , autónomo respecto del PSOE , pero con un protocolo de unidad que establecía su participación en los órganos federales : la Ejecutiva , el Comité Federal , y las Cortes españolas.
El PSC, por tanto, es un partido soberano federado al PSOE , y esto lo hace singular en el conjunto del socialismo español porque , a pesar de participar en sus órganos federales , tiene personalidad jurídica propia , finanzas independientes y mantiene una total autonomía de acción en el marco de la política catalana . ( Esta definición la he copiado integra  de la página oficial del PSC )
Antes de la Guerra Civil española , en los años 20 del siglo XX el Partido de los Socialistas tuvo precedentes en la Unión Socialista de Cataluña. O después de la Guerra estos precedentes del PSC fueron el Movimiento Socialista ( años 40 ) , Reagrupament o Convergencia Socialista ( 60 ) . En todos estos casos , antes y después de la guerra el socialismo catalán ha tenido personalidad propia y el PSOE , su partido hermano en el resto de España , no ha tenido apenas representatividad en Cataluña .
Nadie entiende la actual Cataluña sin el socialismo catalán , tanto el clandestino como el que no lo es . Y no sólo porque en democracia haya habido dos presidentes de la Generalitat socialistas , los presidentes Maragall y Montilla . NO sólo porque la democracia se ha alimentado de personajes sabios como Obiols , Reventós , los Nadal , los Clotas …. Yo creo que la actual Cataluña no se entiende sin el PSC porque tengo la creencia de que ningún partido ha integrado tan bien a los nuevos catalanes en Cataluña . Históricamente , el PSC era una formación que combinaba su rama catalanista con la rama catalana llegada desde todos los puntos del Estado . Había hecho una mezcla ideal entre lo que representaba Cataluña , incluidas la Barcelona burguesa de los Maragall con el cinturón rojo barcelonés de Corbacho , o Montilla. En definitiva , lo que es la actual Cataluña mestiza y por tanto más rica y plena.
Y ahora me produce profunda tristesza que aquella fórmula ya no funcione . Tengo la sensación de que en la actual dirección del PSC ha pesado más una parte que la otra . Tengo la sensación de que ha pesado más el miedo a Madrid y Ferraz, al PP y al resto de España, que el miedo a hacer caso de sus bases , a hacer caso de una importante parte de los catalanes .
Y me da miedo y mucho que el PSC se piense que echando del partido a media docena de los suyos resolverá la situación en Cataluña , o al menos la situación en la calle Nicaragua . Las urnas decidirán .

Senyor Rajoy, Catalunya si interessa a nivell internacional

imagesEl president Mariano Rajoy ha estat aquests dies (un dia i mig) recaptant suport i lloances a la seva política econòmica als Estats Units i sobretot ha estat fent-se fotos i encaixades amb el president Barack Obama, amb la gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde i amb tot aquell que ho volgués. Fa bé. És el que ha de fer qualsevol president de qualsevol país de segona (ara coneguts com a països perifèrics). I a més la diplomàcia espanyola ha aconseguit que el líder mundial Obama digués que Rajoy exerceix un bon lideratge i que el camí espanyol cap a la recuperació és el correcte. També li ha dit (cosa menys captada per alguna premsa) que l’atur o el deute espanyols són inassumibles.

Sobre el tema català, és a dir la conveniència del Dret a Decidir de Catalunya, Rajoy ha assegurat que “ningú li ha preguntat al respecte”. És la resposta de manual. És una resposta adequada en el cas que sigui així i que ningú li hagi preguntat al respecte. I és una resposta adequada en el cas que algú li ho hagués preguntat. La qüestió és no donar massa volada a una qüestió incòmoda pel govern espanyol i sobretot si es va per l’estranger a recaptar lloances,fotografies i encaixades.

Paral·lelament al viatge de Rajoy, a Madrid s’ha celebra l’Spain Investor Day. Dit fàcil i ràpid… Són unes jornades organitzades pel govern i empresaris espanyols per captar inversió estrangera. L’acte central d’aquestes jornades ha estat un dinar amb 250 inversors i presidit pel ministre d’Economia Luis De Guindos. Els convidats han estat seleccionats entre un munt de candidats i al dinar només hi han assistit els millors inversors (millors en el sentit de ser els més capaços de posar diners sobre la taula).

L’acte s’ha fet exclusivament en anglès i ha tingut dues parts. La primera, una conferència de De Guindos bastant fluixa i dient allò que Espanya va millor, que a poc a poc ens en sortirem i que queda encara camí per fer. Res de nou. La segona part de l’acte, les preguntes. En concret 5. Només 5. Les quatre primeres sobre la recuperació espanyola. La cinquena…… Què passa amb Catalunya.

Potser a certs nivells, amb fotografies, encaixades i lloances pel mig es diu que ningú pregunta per Catalunya. A altres nivells, amb empresaris, inversors i amb diners pel mig, Catalunya si que interessa. O això o pot ser que en un lloc hi ha barreres idiomàtiques i en l’altre… Doncs no n’hi ha.

VERSIÓ EN CASTELLÀ

El presidente Mariano Rajoy ha estado estos días ( un día y medio ) recabando apoyo y alabanzas a su política económica en Estados Unidos y sobre todo SE HA HECHO fotos con el presidente Barack Obama , con la gerente del Fondo Monetario Internacional , Christine Lagarde y con todo aquel que lo quisiera. Hace bien . Es lo que debe hacer cualquier presidente de cualquier país de segunda ( ahora conocidos como países periféricos ) . Y además la diplomacia española ha conseguido que el líder mundial Obama dijera que Rajoy ejerce un buen liderazgo y que el camino español hacia la recuperación es el correcto. También le ha dicho (poco captado por alguna prensa ) que el paro o la deuda españoles son inasumibles .

Sobre el tema catalán , es decir, la conveniencia del Derecho a Decidir de Cataluña , Rajoy ha asegurado que “nadie le ha preguntado al respecto ” . Es la respuesta de manual . Es una respuesta adecuada en caso de que sea así y que nadie le haya preguntado al respecto. Y es una respuesta adecuada en caso de que alguien le hubiera preguntado . La cuestión es no dar demasiada importancia a una cuestión incómoda para el gobierno español y sobre todo si se va por el extranjero a recaudar alabanzas , fotografías y apretones de manos .

Paralelamente al viaje de Rajoy , en Madrid se ha celebrado el Spain Investor Day . Dicho fácil y rápido … Son unas jornadas organizadas por el gobierno y empresarios españoles para captar inversión extranjera . El acto central de estas jornadas ha sido un almuerzo con 250 inversores y presidido por el Ministro de Economía Luis De Guindos . Los invitados han sido seleccionados entre un montón de candidatos y la comida sólo han asistido los mejores inversores ( mejores en el sentido de ser los más capaces de poner dinero sobre la mesa ) .

El acto se ha hecho exclusivamente en inglés y ha tenido dos partes . La primera , una conferencia de De Guindos bastante floja y diciendo lo que España va mejor , que poco a poco saldremos y que queda aún camino por recorrer. Nada nuevo . La segunda parte del acto , las preguntas . En concreto 5 . Sólo 5 . Las cuatro primeras sobre la recuperación española . La quinta …… ¿Qué pasa con Cataluña? Vaya!!.

Quizás a ciertos niveles , con fotografías , apretones de manos y alabanzas de por medio se dice que nadie pregunta por Cataluña . A otros niveles , con empresarios , inversores y con dinero de por medio , Cataluña sí que interesa. O eso o puede ser que en un lugar hay barreras idiomáticas y en el otro … Pues no las hay.

La Central Lechera no ha fotut el camp

Imagen

L’Audiència Nacional està investigant si el Futbol Club Barcelona dirigit per Sandro Rosell va fer algun tipus d’irregularitat financera, comptable,fiscal o vés a saber què quan va fitxar Neymar Da Silva Santos, junior. Entesos! Tot i que crec que l’Audiència Nacional té altres coses tan o més importants per fer i que se li acumulen a sobre la taula o dins de qualsevol arxivador. Però dit això, em sembla bé que qualsevol irregularitat sigui investigada i si cal, sancionada i penada, no seré jo el qui defensi el contrari i menys en relació a Rosell, que no és una persona que em desperti massa simpaties.

El que em preocupa és una altra cosa. Que aquesta investigació judicial no sigui l’enèsim atac al Barça, l’enèsim cop per intentar acabar amb l’equip més gran de tots els temps, l’enèsim intent de fer una creu a l’equip més meravellós de la història del futbol.

El Barça s’ha hagut de sentir que els seus jugadors eren gairebé uns depravats perquè en un hotel de Madrid, l’Hesperia haurien organitzat una festa amb prostitutes en plena concentració en una vigília de partit. Aquesta acusació la va fer Tele Madrid i la Justícia va condemnar la cadena per no aportar proves a la seva denúncia.

El Barça s’ha hagut de sentir que els seus jugadors es dopaven, prenien substàncies il·legals i així aconseguien guanyar partits i jugar tan bé. L’acusació la va fer un assalariat de la Cope, la cadena radiofònica de l’església catòlica, tan poc cristiana en algunes de les seves emissions. L’assalariat va deixar entendre que la seva informació partia del Reial Madrid, un club cavallerós com pocs. Dies més tard, el diari Marca, un altre baluard de la veritat i l’objectivitat periodística (PedroJ Ramírez és un dels seus capitostos)deia al respecte que els controls antidòping a la Lliga espanyola “feien riure” La Justícia va condemnar a la Cope a una multa de 200 mil euros per inventar-se la informació.

Una menció especial mereix les acusacions de José Mourinho al Barça.
Deia aquest senyor que EL BARÇA TIENE MEJORES HORARIOS QUE EL MADRID Y MÁS DÍAS PARA DESCANSAR, POR ESO GANA Mourinho és un traductor de l’anglès a l’espanyol que va arribar fa anys al Barça de la mà de l’entrenador Bobby Robson. L’únic mèrit de Mourinho és haver aprofitat l’ombra barcelonista per fer-se entrenador del Porto i guanyar una Champions, que no és poca cosa, sobretot per a ell. Els seus pocs triomfs restants amb Chelsea, Madrid i Inter es deuen a què tenia unes plantilles plenes de cracks, fitxats a cop de talonari (quin entrenador no faria millor paper que el portuguès amb aquestes plantilles?) A més, aquesta acusació és del tot infundada, tenint en compte que Barça i Madrid juguen tres competicions i que això els suposa jugar uns tres partits cada deu dies. Per tan si un dels dos és afavorit una setmana, a la següent surt perjudicat.
Aquest senyor portuguès, Mourinho va arribar a dir que EL BARCELONA GANA PORQUE LLEVA EN SU CAMISETA EL SÍMBOLO DE UNICEF. Miserable, oi? o A MI ME DARÍA VERGÜENZA GANAR CHAMPIONS COMO LA QUE GANÓ EL BARÇA AL ELIMINAR EN SEMIFINALES AL CHELSEA. Aquest paio va guanyar la final de Champions amb l’Inter eliminant al Barça a semifinals amb un gol en fora de joc, en el qual no es van pitar dos penals de llibre als catalans i en el qual a l’últim minut de l’eliminatòria van anul·lar un gol legal a Bojan, el davanter barcelonista. Tot això té una explicació segons el meu parer; Mourinho ha volgut entrenar sempre al Barça i com que no ha pogut…. li ha agafat mania.

No us vull cansar amb altres acusacions antiBarça…que si els àrbitres els ajuden (inclosos noruecs a Champions), que si Messi és l’únic jugador al món que ha defraudat a Hisenda perquè és lleig i petit, que si els jugadors del Barça escupen a la gespa i això els fa més àgils, ràpids, tècnics i forts. Us he de dir que jo a Madrid m’he hagut de sentir que l’autèntic heroi de La Roja que va guanyar el Mundial va ser Casillas i no els 8 barcelonistes que van jugar la final…..

Més enllà de ser un cúmul de mentides, veritats a mitges o sospites més o menys fundades no tingueu cap dubte que tot obeeix a una sola raó: que el Barça deixi de ser el què és, que el Barça no els continui destrossant les tardes de diumenge ni les finals de la Champions. Ells volen tornar a aquells temps foscos on el blanc era la seva única esperança, el blanc lluminós que veien al Santiago Bernabéu.

VERSIÓ EN CASTELLÀ

La Audiencia Nacional está investigando si el FC Barcelona dirigido por Sandro Rosell hizo algún tipo de irregularidad financiera, contable , fiscal o vete a saber qué cuando fichó Neymar Da Silva SantoS , junior . Vale ! Aunque creo que la Audiencia Nacional tiene otras cosas tan o más importantes que hacer y que se le acumulan sobre la mesa o dentro de cualquier archivador . Pero dicho esto , me parece bien que cualquier irregularidad sea investigada y si es necesario , sancionada y condenada, no seré yo el que defienda lo contrario y menos en relación a Rosell , que no es una persona que me despierte demasiadas simpatías .

Lo que me preocupa es otra cosa. Que esta investigación judicial no sea el enésimo ataque al Barça, el enésimo golpe para intentar acabar con el equipo más grande de todos los tiempos , el enésimo intento de hacer UN BORRÓN en el equipo más maravilloso de la historia del fútbol .

El Barça ha tenido que oirse que sus jugadores eran casi unos depravados porque en un hotel de Madrid , el Hesperia habrían organizado una fiesta con prostitutas en plena concentración en una vigilia de partido . Esta acusación la hizo Tele Madrid y la Justicia condenó la cadena por no aportar pruebas a su denuncia .

El Barça ha tenido que oirse que sus jugadores se dopaban , tomaban sustancias ilegales y así conseguían ganar partidos y jugar tan bien. La acusación la hizo un asalariado de la Cope , la cadena radiofónica de la iglesia católica , tan poco cristiana en algunas de sus emisiones . El asalariado dejó entender que su información partía del Real Madrid , un club caballeroso como pocos . Días más tarde , el diario Marca , otro baluarte de la verdad y la objetividad periodística ( Pedro J. Ramírez es uno de sus cabecillas ) decía al respecto que los controles antidoping en la Liga española ” hacían reír ” La Justicia condenó a la Cope a una multa de 200 mil euros por inventarse la información .

Una mención especial merece las acusaciones de José Mourinho en el Barça .
Decía este señor que EL BARÇA TIENE MEJORES HORARIOS QUE EL MADRID Y MÁS DÍAS PARA DESCANSAR , POR ESO GANA Mourinho es un traductor del inglés al español que llegó hace años en el Barça de la mano del entrenador Bobby Robson . El único mérito de Mourinho es haber aprovechado la sombra barcelonista para hacerse entrenador del Oporto y ganar una Champions , que no es poco , sobre todo para él . Sus pocos triunfos restantes con Chelsea , Madrid e Inter se deben a que tenía unas plantillas llenas de cracks , fichados a golpe de talonario ( qué entrenador no haría mejor papel que el portugués con estas plantillas ? ) Además , esta acusación es del todo infundada , teniendo en cuenta que Barça y Madrid juegan tres competiciones y que les supone jugar unos tres partidos cada diez días . Por tanto si uno de los dos es favorecido una semana , a la siguiente sale perjudicado .
Este señor portugués, Mourinho llegó a decir que EL BARCELONA GANA PORQUE LLEVA EN SU CAMISETA el símbolo de UNICEF . Miserable , ¿verdad ? o A MI ME DARÍA vergüenza GANAR CHAMPIONS COMO LA QUE gano EL BARÇA AL ELIMINAR en semifinales al CHELSEA . Este tipo ganó la final de Champions con el Inter eliminando al Barça en semifinales con un gol en fuera de juego , en el que no se pitaron dos penaltis de libro a los catalanes y en el que en el último minuto de la eliminatoria anularon un gol legal a Bojan , el delantero barcelonista . Todo esto tiene una explicación en mi opinión ; Mourinho ha querido entrenar siempre al Barça y como no ha podido …. le ha cogido manía .

No os quiero cansar con otras acusaciones antiBarça … que si los árbitros les ayudan (incluidos noruegos a Champions ) , que si Messi es el único jugador en el mundo que ha defraudado a Hacienda porque es feo y pequeño , que si los jugadores del Barça escupen en el césped y esto los hace más ágiles , rápidos , técnicos y fuertes. Os tengo que decir que yo en Madrid he tenido que oír que el auténtico héroe de La Roja que ganó el Mundial fue Casillas y no los 8 barcelonistas que jugaron la final …..

Más allá de ser un cúmulo de mentiras , verdades a medias o sospechas más o menos fundadas no tenga ninguna duda de que todo obedece a una sola razón : que el Barça deje de ser lo que es , que el Barça no les siga destrozando las tardes de Domingo ni las finales de la Champions . Ellos quieren volver a aquellos tiempos oscuros donde el blanco era su única esperanza , el blanco luminoso que veían en el Santiago Bernabéu .

Panamá, Sacyr, Pirates, Ratolins de Balandra

Imagen

Panamà s’ha convertit aquests dies en portada de molts diaris pel conflicte amb Sacyr, la constructora espanyola que està ampliant el Canal que uneix l’Atlàntic amb el Pacífic. Ras i curt, Sacyr demana 1.200 milions d’euros més del que va pressupostar per l’obra, el què ha suposat l’empipament centreamericà i un conflicte diplomàtic entre Panamà i Espanya. (No aprofundeixo en si aquesta tècnica d’inflar pressupostos és normal a Espanya o no….ja ho sabeu vosaltres)

Panamà, poblada pels pobles Cunas, Chocos i Guaymis “va ser descoberta per la civilització” el 1501, pel sevillà Rodrigo Galván de Bastidas i un any després Cristóbal Colón la va reivindicar pel regne d’Espanya. Ciudad de Panamà (fundada el 1519) va ser un dels ports principals espanyols a les Amèriques des d’on es traslladaven a la metròpoli les riqueses aconseguides a sang i foc pels descobridors i exploradors. Per tant, per aquest territori fusionat a Nueva Granada primer i a la Gran Colòmbia després, passaven grans tresors, peces cobdiciades durant els segles XVI, XVII i XVIII per pirates, corsaris, filibusters, bucaners i la resta de bestiari que navegava pel Carib i l’Atlàntic. Panamà o ciutats veïnes com Portobelo (també al Panamà) Maracaibo (ara pertanyent a Veneçuela) o Paramaribo (ara pertanyent a Surinam), han estat íntimament lligades al saqueig, el bandolerisme i les guerres. Alguns exemples:

1-La vida del filibuster gal·lès Henry Morgan està del tot lligada a Panamà i als setges a aquesta ciutat al voltant de 1670, unes actuacions fetes precisament quan Espanya i Anglaterra havien fet una treva als seus habituals enfrontaments bèl·lics. Davant d’aquestes escomeses de Morgan, el capità general espanyol Juan Pérez de Guzmán va fer volar tot el centre de la ciutat. (quins dos filibusters). Això si, aquelles ruïnes són ara Patrimoni de la Humanitat

2-Panamà deixa de ser una colònia espanyola el 1821 per annexionar-se voluntàriament a Colòmbia, Una unió que va suposar sis guerres civils fins que el 1903 s’independitzen definitivament.

3-El 1848, en plena febre de l’or a Califòrnia, algú se n’adona de la importància del què va descobrir al segle XVI Núñez de Balboa, que Panamà és el lloc més curt i fàcil per fer un pas des de l’Atlàntic (Europa) al Pacífic (Califòrnia i el seu or). El 1855 els nord-americans fan la primera via fèrria que uneix els dos oceans.

4-A finals del segle XIX i a principis del XX els barrets de tres pics, els mocadors al cap, el pegat a l’ull i la cama de fusta dels pirates són substituïts per les levites i les maneres refinades (no bones maneres) dels polítics: panamenys, francesos, nord-americans es barallen per veure qui es fa amb un altre tresor, només comparable al Dorado...el Canal i els diners que suposarà a totes les embarcacions i als seus països passar per la seva caixa.

5-Durant el segle XX Panamà ha estat governada per dictadors i salva pàtries: Boris Martínez, Omar Torrijos, Rubén Darío Paredes… i ha estat  esquitxada de conflictes i intrigues socials i polítiques.

6-Panamà sempre ha estat un lloc estratègic pels americans (i per gairebé tothom)  i, si els ha convingut, no han dubtat en deixar-ho clar, com quan el 1989 els Estats Units envaeix el país i captura el seu president, el general Manuel Antonio Noriega al qual acusa de ser un narcotraficant.(potser tot va passar perquè no els convenia que Noriega tingués  les claus de les escluses del Canal)

7-Des de 2009 Panamà està governada per Ricardo Martinelli Berrocal fill d’italià i d’espanyola. Un multimilionari propietari dels supermercats 99, els més importants del país. Martinelli és amo o accionista de diaris, televisions, bancs, empreses alimentàries, químiques, de plàstic…..

Sacyr uns pirates per Panamà??? ratolins amagats a la bodega de la balandra!!!

VERSIÓ EN CASTELLÀ

Panamá se ha convertido estos días en portada de muchos diarios por el conflicto con Sacyr , la constructora española que está ampliando el Canal que une el Atlántico con el Pacífico . En resumen , Sacyr pide 1.200 millones de euros más de lo que presupuestó para la obra , lo que ha supuesto el enfado centroamericano y un conflicto diplomático entre Panamá y España . (No profundizo en si esta técnica de inflar presupuestos es normal en España o no …. ya saben ustedes )

Panamá, poblada por los pueblos Cunas , Chocos y Guaimí “fue descubierta por la civilización ” en 1501 , por el sevillano Rodrigo Galván de Bastidas y un año después Cristóbal Colón la reivindicó para el reino de España. Ciudad de Panamá ( fundada en 1519) fue uno de los puertos principales españoles a las Américas desde donde se trasladaban a la metrópolis las riquezas conseguidas a sangre y fuego por los descubridores y exploradores . Por tanto, para este territorio fusionado a Nueva Granada primero y Gran Colombia después , pasaban grandes tesoros , piezas codiciadas durante los siglos XVI , XVII y XVIII por piratas , corsarios , filibusteros , bucaneros y demás bestiario que navegaba por el Caribe y el Atlántico. Panamá o ciudades vecinas como Portobelo (también en Panamá ) Maracaibo (ahora perteneciente a Venezuela ) o Paramaribo (ahora perteneciente a Surinam ) , han estado íntimamente ligadas al saqueo , al bandolerismo y las guerras . Algunos ejemplos :

1- La vida del filibustero galés Henry Morgan está  ligada a Panamá y los asedios de la ciudad alrededor de 1670 , unas actuaciones realizadas precisamente cuando España e Inglaterra habían hecho una tregua a sus habituales enfrentamientos bélicos . Ante estas acometidas de Morgan , el capitán general español Juan Pérez de Guzmán hizo volar todo el centro de la ciudad . ( qué dos filibusteros ) . Eso si, aquellas ruinas son ahora Patrimonio de la Humanidad

2- Panamá deja de ser una colonia española en 1821 para anexionarse voluntariamente a Colombia , Una unión que supuso seis guerras civiles hasta que en 1903 se independizan definitivamente .

3- En 1848 , en plena fiebre del oro en California , alguien se da cuenta de la importancia de lo que descubrió en el siglo XVI Núñez de Balboa , que Panamá es el lugar más corto y fácil para dar un paso desde Atlántico ( Europa ) en el Pacífico ( California y su oro ) . En 1855 los estadounidenses hacen la primera vía férrea que une los dos océanos .

4- A finales del siglo XIX y principios del XX los sombreros de tres picos, los pañuelos en la cabeza , el parche en el ojo y la pata de palo de los piratas son sustituidos por las levitas y las maneras refinadas (no las buenas maneras)  de los políticos : panameños , franceses , estadounidenses se pelean para ver quien se hace con otro tesoro , sólo comparable al Dorado … el Canal y el dinero que supondrá a todas las embarcaciones y sus países pasar por su caja .

5- Durante el siglo XX Panamá ha sido gobernada por dictadores y salva patrias : Boris Martínez , Omar Torrijos , Rubén Darío Paredes … y ha sido salpicada de conflictos e intrigas sociales y políticas .

6- Panamá siempre ha sido un lugar estratégico para los americanos (y para casi todo el mundo ) y , si les ha convenido , no han dudado en dejarlo claro , como cuando en 1989 los Estados Unidos invade el país y captura su presidente, el general Manuel Antonio Noriega al que acusa de ser un narcotraficante . (quizá todo pasó porque no les convenía que Noriega tuviera las llaves de las esclusas del Canal )

7- Desde 2009 Panamá está gobernada por Ricardo Martinelli Berrocal hijo de italiano y española. Un multimillonario propietario de los supermercados 99 , los más importantes del país . Martinelli es dueño o accionista de periódicos , televisiones , bancos , empresas alimentarias , químicas , de plástico …..

Sacyr unos piratas para Panamá ? ? ? ratoncitos escondidos en la bodega de una balandra !

Gràcies @1victorvaldes

Imagen

Fa molts anys, quan encara vivia a Barcelona i com a aficionat a peu de gespa estava meravellat per un jove porter que destacava al filial del Barça. Era alt, fort, potent i amb bons reflexos i feia pinta que seria millor que Zubizarreta, l’aleshores porter del primer equip. Aquell xaval es deia Pepe Reina. El meu germà, un expert en futbol i en veure venir joves promeses esportives (ell em va parlar fa molts anys d’un nen tenista anomenat Rafa Nadal, que ni Déu coneixia) em va dir…”el porter bo de les categories inferiors és un més jove que el Reina, es diu Valdés”. El vaig veure u parell de partits al Mini Estadi i no em va semblar cap meravella. Jo pensava que el Reina seria el gran porter del Barça durant molts anys i fins i tot hi havia un altre porter, no tan jove, que m’agradava més, Francesc Arnau.

D’aquesta manera, podeu veure que el meu ull clínic per captar joves talents futbolístic és més aviat un ull miop (em va passar amb un jove Carles Puyol, que per mi era el pitjor de la seva generació; en la qual hi havia els Xavi, Gabri, Luis García, Jofre, Mario Rosa, Arteta, Albert Luque…..) Com potser sabeu , en comptes d’acabar sent porter del Barça, Reina va fer carrera al Liverpool i Arnau va fer el que va poder al Màlaga.

Aquell porter “xuleta”, que caminava com els pistolers dels westerns de Hollywood en Víctor Valdés, va créixer, es va tallar el serrell per lluir gairebé sempre la closca pelada, va escopir l’etern xiclet que sempre mastegava i va començar a parar pilotes. I ha contribuït a fer el Barça més gran de la història. Ha contribuït a fer l’equip més portentós de tots els temps. Que no us enganyin…Cap equip ha fet mai, ni de bon tros, el què ha fet el Barça de Josep Guardiola. I no ho dic per haver guanyat tots els títols possibles en una sola temporada(6 de 6 el 2009) i no sé quants més en 4 ó 5 anys. Ho dic per com ho va fer….Guanyant amb un equip forjat a La Masia, un equip amb l’ADN Barça i davant esquadres fetes a cop de talonari. I tot amb un joc magnífic, extraordinari, insuperable, me-ra-ve-llós. Un Barça que ha fet guanyar la Copa del Món i dues Eurocopes a la selecció espanyola (tots jugadors del Barça, menys dos o tres madridistes i poc més).

Valdés, fill futbolístic de La Masia va guanyar gairebé tot sol la Final de la Champions de 2006 contra aquell Arsenal de Cesc, Campbell o Thierry Henry. Aquell partit èpic que els anglesos van anar guanyant gairebé fins el final per 1 a 0, en el qual el Barça es va llençar al galop contra la porteria rival per intentar empatar, descuidant la seva defensa i en el qual Valdés va evitar la desfeta amb uns quants mà a mà contra el francés Henry, un fenomen en aquest art futbolístic d’encarar al porter, regatejar-lo i batre’l. Però Valdés no ho va permetre. Des dels sofàs de casa, des de les graderies de l’Stade de France a Paris tots els culés vam intentar evitar els gols d’Henry, Valdés els va aturar per tots nosaltres, pel Barça. Gràcies Víctor.

Valdés també va ajudar i molt en altres partits importants, pocs com ell han guanyat tants trofeus al porter menys golejat de la Liga. Aquesta temporada crec que Valdés està fent el millor rendiment de la seva carrera, a pesar de la lesió.

Us dic tot això alhora que també us dic que pocs com jo han criticat tan i tantes vegades al Víctor. Aquelles pífies deixant pilotes mortes al David Villa que vestia la samarreta del València. Aquelles sortides de punys que deixaven la pilota morta just perquè la rematés el rival . Aquell porter que mai no aturava un penal, ni tan sols encertava la direcció de l’esfèric. Quantes baralles a casa contra aquells que el defensaven….. A favor meu he de dir que als millors se’ls ha d’exigir el millor de si mateixos.

Víctor Valdés ha estat el millor porter de la història del Barça i no queda clar que hagi estat el millor de la seva generació perquè ha hagut de competir amb monstres de la categoria de Casillas, Buffon, Barthez, Kahn, Lehman, Júlio César….

I ara, Víctor Valdés prefereix marxar. Vol conèixer nous reptes. Sincerament, ho respecto però no ho entenc. Que no veu el que passa amb tots els jugadors que marxen del Barça, exceptuant quatre casos? El què viuen sense el seu Barça és cap títol, molts disgustos i poc més.

De la generació de Valdés, Carles Puyol i Xavi Hernández han decidit penjar les botes a casa. Acomiadar-se del futbol a la mateixa gespa, als mateixos vestidors, sota el mateix cel i sota el mateix clam que han sentit des que eren nens a La Masia. Víctor Valdés no ho farà. A final de temporada buscarà nous reptes. Potser es tornarà a deixar el serrell, aquell que lluïa per no veure la immensitat d’un Camp Nou ple a vessar, potser repescarà el xiclet que l’ajudava a passar els mals moments de quan era un jovenet nerviós defensant la porteria del seu Barça. De ben segur que agafarà el farcell ple de bons records i amb el seu caminar de pistoler dels vells westerns de Hollywood, no farà una mirada enrere.

VERSIÓN EN CASTELLANO

Hace muchos años , cuando aún vivía en Barcelona y como culé a pie de césped estaba maravillado por un joven portero que destacaba en el filial del Barça . Era alto, fuerte , potente y con buenos reflejos y hacía pinta que sería mejor que Zubizarreta , el entonces portero del primer equipo . Aquel chaval se llamaba Pepe Reina . Mi hermano , un experto en fútbol y en ver venir jóvenes promesas deportivas ( él me habló hace muchos años de un niño tenista llamado Rafa Nadal , que ni Dios conocía ) me dijo … “el portero bueno de las categorías inferiores es uno más joven que el Reina , se llama Valdés ” . Lo vi uno par de partidos en el Mini Estadi y no me pareció ninguna maravilla . Yo pensaba que el Reina sería el gran portero del Barça durante muchos años e incluso había otro portero , no tan joven , que me gustaba más , Francesc Arnau .
De este modo , se puede ver que mi ojo clínico para captar jóvenes talentos futbolístico es más bien un ojo miope ( me pasó con un joven Carles Puyol , que para mí era el peor de su generación , en la que se encontraban los Xavi, Gabri , Luis García , Jofre , Mario Rosa , Arteta , Albert Luque ….. ) Como quizás saben, en vez de terminar siendo portero del Barça , Reina hizo carrera en el Liverpool y Arnau hizo lo que pudo al Málaga .
Aquel portero chuleta , que caminaba como los pistoleros de los westerns de Hollywood Víctor Valdés , creció , se cortó el flequillo para lucir casi siempre su calva , escupió el eterno chicle que siempre masticaba y comenzó a parar balones. Y ha contribuido a hacer el Barça más grande de la historia. Ha contribuido a hacer el equipo más portentoso de todos los tiempos. Que no os engañen … Ningún equipo ha hecho nunca , ni mucho menos , lo que ha hecho el Barça de Guardiola . Y no lo digo por haber ganado todos los títulos posibles en una sola temporada (6 de 6 en 2009) y no sé cuantos más en 4 ó 5 años . Lo digo por cómo lo hizo …. Ganando con un equipo forjado en La Masia , un equipo con el ADN Barça y ante escuadras hechas a golpe de talonario . Y todo con un juego magnífico, extraordinario , insuperable , maravilloso . Un Barça que ha hecho ganar la Copa del Mundo y dos Eurocopas a la selección española ( todos jugadores del Barça , menos dos o tres madridistas y poco más ) .
Valdés, hijo futbolístico de La Masia ganó casi solo la Final de la Champions de 2006 contra aquel Arsenal de Cesc , Campbell o Thierry Henry . Aquel partido épico que los ingleses fueron ganando casi hasta el final por 1 a 0 , en el que el Barça se lanzó al galope contra la portería rival para intentar empatar, descuidando su defensa y en el que Valdés evitó la derrota con unos cuantos mano a mano contra el francés Henry , un fenómeno en este arte futbolístico de encarar al portero , dribar -lo y batirlo . Pero Valdés no lo permitió . Desde los sofás de casa , desde las gradas del Stade de France en Paris todos los culés intentamos evitar los goles de Henry, Valdés los detuvo por todos nosotros , por el Barça . Gracias Víctor .
Valdés también ayudó y mucho en otros partidos importantes , pocos como él han ganado tantos trofeos al portero menos goleado de la Liga . Esta temporada creo que Valdés está haciendo el mejor rendimiento de su carrera , a pesar de la lesión .
Os digo todo esto a la vez que también os digo que pocos como yo han criticado  tantas veces a Víctor . Aquellas pifias dejando pelotas muertas a  David Villa que vestía la camiseta del Valencia . Aquellas salidas de puños que dejaban el balón muerto justo para que la rematara el rival . Aquel portero que nunca paraba un penalti , ni siquiera acertaba la dirección del esférico . Cuántas peleas en casa contra aquellos que lo defendían ….. En mi favor debo decir que los mejores se les debe exigir lo mejor de sí mismos .
Víctor Valdés ha sido el mejor portero de la historia del Barça y no queda claro que haya sido el mejor de su generación porque ha tenido que competir con monstruos de la categoría de Casillas , Buffon , Barthez , Kahn , Lehman , Julio César ….
Y ahora , Víctor Valdés prefiere irse. Quiere conocer nuevos retos. Sinceramente , lo respeto pero no lo entiendo . Que no ve lo que pasa con todos los jugadores que se van del Barça , exceptuando cuatro casos? El que viven sin su Barça es ningún título , muchos disgustos y poco más .
De la generación de Valdés , Carles Puyol y Xavi Hernández han decidido colgar las botas en casa. Despedirse del fútbol en el mismo césped , los mismos vestuarios , bajo el mismo cielo y bajo el mismo clamor que han oído desde que eran niños en La Masía . Víctor Valdés no lo hará. A final de temporada buscará nuevos retos . Quizá se volverá a dejar el flequillo , aquel que lucía para no ver la inmensidad de un Camp Nou lleno a rebosar , tal vez  repescará el chicle que le ayudaba a pasar los malos momentos de cuando era un jovencito nervioso defendiendo la portería de su Barça . Seguro que cogerá el hatillo lleno de buenos recuerdos y con su andar de pistolero de los viejos westerns de Hollywood , no hará una mirada atrás .
Suerte , portero .

Reunión secreta en el búnker de asuntos gordos

Imagen

EL CUANDO: Un día a principios de enero 2014. Fecha improbable

EL DÓNDE: Búnker secreto para asuntos gordos de Estado. Escenario fictício

LOS QUIÉNES : 1-El Jefe. 2-El  Mano derecha. 3-El Mano Dura. Personajes surgidos de la nada.

EL QUÉ: Conversación secreta, discreta y totalmente inventada.

MANO DERECHA (MD): Pues en resumen, jefe.  Estos tipos están dispuestos a llegar hasta el final con lo del  referéndum dichoso. Yo creo que al principio no se lo creían, simplemente se subieron a la ola para no quedar ahogados. Pero ahora con lo del 11 de septiembre, ese visionario que les manda se ha creído que puede ser un nuevo Moisés que conducirá a su pueblo hasta la Tierra Prometida y que poco a poco las aguas del  Mar Rojo se le  irán abriendo. Y después tiene a esos paletos independentistas de toda la vida, que si Moisés no hace su trabajo, ellos lo harán a las bravas. Su plan es que si les paramos toda la feria, ellos convocan unas plebiscitarias, gana el bloque independentista y declaran la independencia unilateralmente. Y entonces a ver qué hacemos.

JEFE (JEFE): Bien. A ver y nosotros qué hemos hecho y sobre todo qué podemos hacer a partir de ahora,?

MD: La línea que tenemos que seguir es la vía diplomática. Avisar a nuestros socios y aliados que estos sediciosos están desvariando. Que la crisis es la razón de sus deseos y que cuando pase, todo se olvidará. Y a la vez, generar miedo y desconfianza entre su población….que si se independizan quedarán solos, aislados y más pobres. Eso de más pobres acojonará a más de uno, porque al final son unos fenicios del carajo…..

JEFE: Vale, vale…

MDURA (MDURA): Y no tendríamos que hablar de ese montón de militares que están dispuestos a todo para evitar ese delirio?

JEFE: Joder, si. Cómo está la cosa con ellos?

MDURA: Pues que están dispuestos a embalarse como esos tracen una frontera. Y no es broma, sería difícil contenerlos.

MD: Si, bueno per eso nos jodería a todos, porque entonces de la Unión Europea no se largan sólo ellos. Bruselas nos correría a gorrazos a nosotros y nos enviaría al lado de  Ceuta y Melilla y nuestros amigos serían de Mohamed para abajo.

MDURA: pues yo preferiría volver al aislamiento que tragar con estos mamones y sus ansias independentistas y si tenemos que sacar los tanques y su puta mad….

JEFE: La madre que me parió. Y cómo podemos solucionar esto? Porque tengo al Sheriff de Nottingham que me dice que no hay pasta para calmarles, como pasaba otras veces.

MD: Eso es lo de menos. Creo que aunque hubiese dinero a manta, esto sería difícil de parar. Pero es lo único que se me ocurre. Cederles impuestos, darles más inversión, incluso quizás algún ministerio. No sé si colaría, pero algo tenemos que hacer o esto se nos va de las manos.

JEFE: Joder, quién me mandaría echarles a bajo el Estatuto con millones de firmas. Ahora no estaríamos así. Es que vaya mierda de asesores y estos tipos que siempre me presionan…..

MDURA: No no. Eso era innegociable, coño! Si no se lo hubiéramos tumbado ahora harían lo mismo con el aval de su puto Estatuto. Aquí  la solución es darles caña, estopa hasta hartarnos, aplicarles la Constitución, la Ley de Partidos y si hace falta meter entre rejas a todo el gobierno, el Parlamento y a su puta….

JEFE: Joder, joder….Y después que ahí no tenemos a nadie que contrarreste a nivel político  esto.

MDURA: Jefe, te cargaste al viejo para poner a una cara amable y pasa lo que pasa.

JEFE: Es que era muy bruto el viejo…

MDURA: Era lo que necesitábamos y ahora nos han cogido el relevo esos niñatos de….

MD: Jefe. Yo creo que la vía es continuar con la ofensiva diplomática, darles una salida económica, diálogo de verdad sin tocar lo de irse,  convencer a muchos indecisos de que largarse es un error y un perjuicio, que sus empresarios y comerciantes vayan desmarcándose y quizás coger a alguien con imagen y peso ahí para liderar un frente antiindependentista.

JEFE: A quién?

MD: A alguien con carisma, a alguien de entre los suyos. Un futbolista, un actor, un líder , quizás uno de esos  doctores  que ejerza en América y vuelva como un salvador…

MDURA: Vaya mierda de planes. El camino es enviar el portaviones antes que lo desguacen justo enfrente de Las Ramblas y cuatro carros de combate, uno en cada plaza mayor…

JEFE: creo que ellos no lo llaman plaza may….

MD: Eso no podemos…Nos salpicaría la mierda antes de llegar a medio camino.

JEFE:  Joder , joder. Vaya follón. Sabéis qué. Lo dejamos aquí  por hoy y mañana a ver si escampa.