Nelson Mandela va néixer el 1918 a Mvezo, un petit poblat de 300 persones al sud d’Àfrica. Descendent de Reis, membre del clan Madiba (d’on ve el seu sobrenom) va deixar enrera la seva família per marxar a Johannesburg on es va llicenciar en Dret el 1943.
En aquella època forma part de diversos moviments estudiantils i el 1955 participa en el Congrés Nacional Africà que defensa l’anomenada “Carta de la Llibertat”, que promou el moviment antiapartheid contra la política segregacionista. El 1953 obre el primer despatx d’advocats dirigit a clients negres. Pocs mesos després les autoritats clausuren el buffet. Mandela forma part del moviment antiapartheid de resistència pacífica, inspirat en Gandhi. Tot això li suposa la detenció el 1956 i anar a la presó fins el 1961, amb 150 activites més. Són acusats i condemnats d’activitats il.lícites, contràries a les lleis vigents promogudes per les autoritats legítimes.
Quan surt de la presó, Mandela radicalitza els seus posicionaments, conscient que la vía pacífica és infructuosa. Tot plegat originia el trencament del Congrés Nacional Africà en dues faccions, la pacífica i la violenta, liderada per Mandela.
“Madiba” funda “La Llança de la Nació”, unes guerrilles basades en les seves homònimes israelianes. A aquestes altures, Mandela està considerat com un dels caps d’aquestes milícies i se l’assenyala com un terrorista, tan pel govern sudaficà com per les Nacions Unides. Encerclat per la pressió política i policial fuig a Algèria i torna a Sudàfrica el 1962 per intentar refundar el moviment. És aleshores quan Mandela és detingut i empresonat durant 27 anys. En aquest llarg període, el presoner 466/64 té temps per rebutjar la vía terrorista, per lliurar-se d’algun intent d’assassinat i gràcies al suport internacional (sobretot al britànic) es converteix en el líder antiapartheid. Des de la presó dirigeix totes les seves activitats i negocïa possibles sortides al conflicte. Es converteix en un tòtem dels Drets Humans. I el 1990 la pressió política fa que el president Frederik De Klerk ordeni el seu alliberament.
Aquell terrorista, aquell subversiu, aquell enemic de les lleis i del poble, aquell que va dir que res és impossible rep el Nobel de la Pau el 1993 i es converteix en el primer president negre de Sudàfrica el 1994. Des d’aleshores i fins a la seva mort tot han estat lloances i reverències per a l’home que des de’un petit poblat sudafricà va marxar a la ciutat, va guanyar el país i va conquerir el món. Invictus.
Aquests dies, un munt de mandataris, alguns d’ells hipòcrites papanates i borinots, aniran a Sudàfrica a retre-li homenatge en el seu enterrament i funerals. I dic “uns hipòcrites, uns papanates i uns borinots” perque si Mandela hagués nescut als seus països i hagués fet tot el què va fer, l’haguéssin perseguit, aïllat, empresonat i ves a saber quantes coses més. Perquè aquest grapat d’ insignificants mandataris no van a Sudàfrica perquè creguin en els valors de Mandela, ni de bon tros. Hi van per fer-se una fotografia. No serveixen per gaire cosa més.
Nelson Mandela nació en 1918 en Mvezo , un pequeño poblado de 300 personas en el sur de África. Descendiente de Reyes , miembro del clan Madiba (de donde viene su apodo ) dejó atrás a su familia para irse a Johannesburgo donde se licenció en Derecho en 1943.
En aquella época forma parte de varios movimientos estudiantiles y en 1955 participa en el Congreso Nacional Africano que defiende la llamada ” Carta de la Libertad” , que promueve el movimiento antiapartheid contra la política segregacionista . En 1953 abre el primer despacho de abogados dirigido a clientes negros . Pocos meses después las autoridades clausuran el buffet . Mandela forma parte del movimiento antiapartheid de resistencia pacífica , inspirado en Gandhi . Todo esto le supone la detención en 1956 y fue a prisión hasta el 1961, con 150 activistas más. Son acusados y condenados de actividades ilícitas , contrarias a las leyes vigentes promovidas por las autoridades legítimas .
Cuando sale de la cárcel , Mandela radicaliza su posición, consciente de que la vía pacífica es infructuosa . Todo ello origina el quebrantamiento del Congreso Nacional Africano en dos facciones , la pacífica y la violenta , liderada por Mandela .
” Madiba ” funda “La Lanza de la Nación” , unas guerrillas basadas en sus homónimas israelíes. A estas alturas, Mandela está considerado como uno de los jefes de estas milicias y se le señala como un terrorista , tanto por el gobierno sudaficano como por las Naciones Unidas . Con la presión política y policial huye a Argelia y vuelve a Sudáfrica en 1962 para intentar refundar el movimiento . Es entonces cuando Mandela es detenido y encarcelado durante 27 años . El prisionero 466/64 tiene tiempo para rechazar la vía terrorista , para librarse de algún intento de asesinato y gracias al apoyo internacional (sobre todo el británico ) se convierte en el líder antiapartheid . Desde la prisión dirige todas sus actividades y negocia posibles salidas al conflicto . Se convierte en un tótem de los Derechos Humanos. Y en 1990 la presión política hace que el presidente Frederik De Klerk ordene su liberación .
Ese terrorista , aquel subversivo , aquel enemigo de las leyes y del pueblo , aquel que dijo que nada es imposible recibe el Nobel de la Paz en 1993 y se convierte en el primer presidente negro de Sudáfrica en 1994 . Desde entonces y hasta su muerte todo han sido alabanzas y reverencias para el hombre que desde de’un pequeño poblado sudafricano marchó a la ciudad , ganó el país y conquistó el mundo . Invictus .
Estos días , un montón de mandatarios , algunos de ellos hipócritas , papanatas y botarates , irán a Sudáfrica a rendirle homenaje en su entierro y funerales . Y digo ” unos hipócritas , unos papanatas y unos botarates ” porque si Mandela hubiera Nacido en sus países y hubiera hecho todo lo que hizo, ellos le hubieran perseguido , aislado , encarcelado y vete a saber qué más. Porque este puñado de insignificantes mandatarios no van a Sudáfrica porque crean en los valores de Mandela , ni mucho menos . Van para hacerse una fotografía . No sirven para mucho más.