Catalunya i Euzkadi, canvi de papers?

No teniu la sennsació que Catalunya i Euzkadi s’han intercanviat els papers en la seva relació sempre difícil amb Madrid???

Fa només uns anys, el País Basc era considerat per a molts un país en guerra, malalt i abocat al caos. ETA matava, segrestava i extorsionava i la societat basca estaba dividida en dos bàndols (o ves a saber en quants més). Aquells que defensaven la lluita armada per a la independència, aquells que defensaven la independència per la vía pacífica, aquells que no volien ni sentir parlar de marxar d’Espanya, aquells que tan se’ls en fotia tot plegat i per què no dir-ho? Aquells que es beneficiaven del conflicte (sense anar més lluny els pistolers ben pagats i algún polític amb càrrec important que tenia empreses de seguretat que feien  l’agost amb els guardespatlles).

El PNB governava gairebé sempre en minoría.   A Vitòria, un Parlament atomitzat. Hi havia les anomenades formacions nacionalistes, des de la dreta democristiana fins a l’esquerra radical de Batasuna i companyia.  I d’altra banda el Partit Socialista i el Partit Popular,  les autodenominades forces  no nacionalistes ( i un pebrot verd perque eren igual o més nacionalistes que les de l’altre costat, però nacionalistes espanyoles). En tot cas, no faltaven a diari enfrontaments a la cambra  basca entre allò que es denominava “ botxins i víctimes”.

A més des de Madrid, la Justícia es dedicava a il.legalitzar Herri Batasuna i totes les forces resultants d’ella que la van succeir o totes les organitzacions jovenils, veinals o socials que sonessin a kaleborrokeros .Era la Justícia que aplicaven els jutges de l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem  o el Constitucional (alguns jutges, només alguns,  velles glòries del franquisme que havien jurat càrrec  en plena dictadura i posant la ma sobre 7 Bíblies i els manuals d’instrucció del Règim).

I va arribar un dia (lloat sigui) que ETA se’n va adonar que ho tenia tot perdut. Ja apenes li quedaven pistolers i sobretot cap jove amb dos dits de front es va voler jugar 40 anys de llibertat  per matar algú. La pressió policial i jurídica i sobretot la social van fer la resta. La declaració de l’alto el foc va ser el punt d’inflexió.

Ara a Euzkadi gairebé ningú s’enrecorda d’aquells temps d’atemptats i de por. Es pot dir que ara Vitòria, Bilbao, Donosti o Arrasate ja només surten als Telenotícies per les gelades o el repartiment d’estrelles Michelin. Quina sort!! I a més, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasbrg ha ajudat al procés i ha ordenat que els etarres que s’estàn una eternitat a la presó no s’hi estiguin una eternitat i mitja. El País Basc és ara una de les poques comunitats que funciona bé econòmicament. Té un déficit controlat i créix per sobre de la mitjana espanyola, de la mateixa manera que te menys taxa d’atur. Les seves empreses continúen exportant i internacionalitzant-se i això els suposa  una bona perspectiva de futur. Res a veure amb aquell caos que alguns diagnosticaven fa uns anys.

A Catalunya sembla que s’ha fet un camí a la inversa.  Durant dues dècades llargues el pujolisme es queixava del tractament que es rebia de Madrid a l’hora que es pactava amb el mateix enemic, fos Suárez, Felipe o Aznar. Pujol i els seus consellers de torn tenien sempre les portes obertes del ministerio d’Economia i Hisenda. Això i la tradicional habilitat catalana pel pacte i el negoci feien la resta. En el fons, Catalunya se sentía a gust amb Madrid.

Però es va acabar el pujolisme, van arribar els tripartits i després, el retorn del pujolisme   sense Pujol. I a sobre la crísi. I a sobre aquella Justícia de Madrid estripant l’Estatut que Madrid va prometre respectar tal com sortís del Parlament català ( la mateixa  Justícia que il.legalitzava bascos a tort i a dret). I per sobre de tot això, la revenja de Madrid. Sembla que alguns s’enrecorden dels antics rèdits de Catalunya a l’hora de pactar amb Madrid. Han tancat portes ministerials i  sembla  que volen fer pagar ara vells deutes als catalans. Tot just ara,  quan s’han quedat sense l’enemic basc.

L’Estat  (el de Madrid) ha decidit tancar l’aixeta a Catalunya. Li ha ordenat  un déficit injust i molt més exigent que el que s’ha autoimposat. Ha incomplert l’Estatut, fins i tot la part l que no va retallar el Constitucional al.legant “que no té més diners”. I ha reduit les inversions en territori  català fins a límits insuportables  i molt més que a la mitjana de la resta de les comunitats ( i a sobre alguns presidents autonòmics es mofen perque ells poden pagar coses que  la Generalitat ni pot sommiar).

Ofegats i humiliats. I és clar ni es negocïa sobre la possibilitat del  Dret a Decidir.

Jo crec que a Euzkadi li va bé perque te l’anomenat cupo, un bon sistema de finançament que no l’obliga a solidaritzar-se amb la resta de l’Estat. I jo crec que la situació  a Catalunya, no s’arreglaria ni amb trenta cupos. Potser m’equivoco.

Imagen

(VERSIÓN EN CASTELLANO)

No tiene la sensacióN que Cataluña y Euzkadi han intercambiado los papeles en su relación siempre difícil con Madrid ? ? ?
Hace sólo unos años , el País Vasco era considerado por muchos un país en guerra , enfermo y abocado al caos . ETA mataba , secuestraba y extorsionaba y la sociedad vasca estaba dividida en dos bandos ( o vaya a saber en cuantos más ) . Aquellos que defendían la lucha armada para la independencia , aquellos que defendían la independencia por la vía pacífica , aquellos que no querían ni oír hablar de irse de España , aquellos que les daba todo lo mismo y por qué no decirlolo ? Aquellos que se beneficiaban del conflicto ( sin ir más lejos los pistoleros bien pagados y algún político con cargo importante que tenía empresas de seguridad que hacían su agosto con los guardespaldas ) .
El PNV gobernaba casi siempre en minoría . En Vitoria , un Parlamento atomizado . Había las llamadas formaciones nacionalistas , desde la derecha democristiana hasta la izquierda radical de Batasuna y compañía . Y por otro lado el Partido Socialista y el Partido Popular , las autodenominadas fuerzas no nacionalistas ( y un pimiento verde porque eran igual o más nacionalistas que las del otro lado, pero nacionalistas españolas) . En todo caso, no faltaban a diario enfrentamientos en la cámara vasca entre lo que se denominaba ” verdugos y víctimas” .
Además desde Madrid , la Justicia se dedicaba a ilegalizar a Herri Batasuna y todas las fuerzas resultantes de ella que la sucedieron o todas las organizaciones juveniles, vecinales o sociales que sonaran a kaleborrokeros . Era la Justicia que aplicaban los jueces de la Audiencia Nacional , el Tribunal Supremo o el Constitucional ( algunos jueces , sólo algunos , viejas glorias del franquismo que habían jurado su cargo en plena dictadura y poniendo la mano sobre 7 Biblias y los manuales de instrucción del Régimen ) .
Y llegó un día (loado sea ) que ETA se dio cuenta de que lo tenía todo perdido . Ya apenas le quedaban pistoleros y sobre todo ningún joven con dos dedos de frente se quiso jugar 40 años de libertad para matar a alguien . La presión policial y jurídica y sobre todo la social hicieron el resto . La declaración del alto el fuego fue el punto de inflexión .
Ahora en Euzkadi casi nadie se acuerda de aquellos tiempos de atentados y de miedo . Se puede decir que ahora Vitoria , Bilbao , Donosti o Arrasate ya sólo salen en  los Informativos por las heladas o el reparto de estrellas Michelin . Qué suerte ! Y además , el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo ha ayudado al proceso y ha ordenado que los etarras que se están una eternidad en la cárcel no se estén una eternidad y media. El País Vasco es ahora una de las pocas comunidades que funciona bien económicamente . Tiene un déficit controlado y crece por encima de la media española , de la misma manera que tiene menos tasa de paro . Sus empresas siguen exportando e internacionalizando y esto les supone una buena perspectiva de futuro . Nada que ver con aquel caos que algunos diagnosticaban hace unos años .
En Cataluña parece que se ha hecho un camino a la inversa . Durante dos décadas largas el pujolismo se quejaba del tratamiento que se recibía de Madrid a la vez que se pactaba con el mismo enemigo , fuera Suárez , Felipe o Aznar. Pujol y sus consejeros de turno tenían siempre las puertas abiertas del ministerio de Economía y Hacienda . Esto y la tradicional habilidad catalana por el pacto y el negocio hacían el resto . En el fondo , Cataluña se sentía a gusto con Madrid .
Pero se acabó el pujolismo , llegaron los tripartitos y después , el regreso del pujolismo sin Pujol. Y encima la crísis . Y además aquella Justicia de Madrid desgarrando el Estatuto que Madrid prometió respetar tal como saliera del Parlamento catalán (la misma Justicia que ilegalizaba vascos a diestro y siniestro ) . Y por encima de todo esto , la revancha de Madrid . Parece que algunos se acuerdan de los antiguos réditos de Cataluña a la hora de pactar con Madrid . Han cerrado puertas ministeriales y parece que quieren hacer pagar ahora viejas deudas a los catalanes . Justo ahora , cuando se han quedado sin el enemigo vasco .
El Estado (el de Madrid ) ha decidido cerrar el grifo a Cataluña . Le ha ordenado un déficit injusto y mucho más exigente que el que se ha autoimpuesto . Ha incumplido el Estatuto , incluso la parte del que no tiró a la basura el Constitucional alegando “que no tiene más dinero” . Y ha reducido las inversiones en territorio catalán hasta límites insoportables y mucho más que la media del resto de las comunidades ( y encima algunos presidentes autonómicos se burlan porque ellos pueden pagar cosas que la Generalitat ni puede soñar ) .
Ahogados y humillados . Y claro. ni se negocia la posibilidad del Derecho a Decidir .
Yo creo que a Euzkadi le va bien porque tiene el llamado cupo, un buen sistema de financiación que no le obliga a solidarizarse con el resto del Estado. Y yo creo que la situación en Cataluña , no se arreglaría ni con treinta cupos . Quizá me equivoque

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s