València Sentència
Aquesta setmana el president valencià Alberto Fabra ha decidit tancar Canal9, una decisió, una sentència “innegociable”. Assegura que no pot assumir el cost de readmetre els treballadors que va acomiadar amb un Expedient de Regulació que la Justícia ha sentenciat com nul, com mal fet, com un bunyol. Aquells senyors que han enfonsat el País Valencià amb deutes, vergonyes i negocis poc clars (per als seus ciutadans, no per a ells) ara diuen que prefereixen tancar la radiotelevisió pública abans que escoles o hospitals, a pesar que continúen acomiadant i no renovant contractes de mestres, bidells, metges, infermeres…. Aquells Zaplanas, Camps, Barberàs, Costas, Fabres o Olivas que perdien el cul, el nas i el pas per muntar Grans Premis de Fòrmula 1 en plena ciutat, aquells que pagaven fortunes per organitzar la Copa Amèrica de Vela (tan seguida mediàticament per valencians, noruecs i balinesos….), aquells que es posaven “mantellines i peinetes” per rebre el Papa, aquells que construïen aeroports geriàtrics a Castelló, aquells que han rebentat els comptes de Banc de València, Bancaixa o la CAM, aquells que pagaven i cobraven de Gürtel, aquells ara diuen que això no pot continuar així i tanquen una televisió i una ràdio i manen els seus treballadors i famílies a menjar fartons amb orxata. Mentrestant ells continúen donant lliçons de moral i manant.
I una segona cosa…Per què ara, precisament ara els treballadors de Canal9 diuen que van ser obligats a manipular, per què no abans? Era tanta la por o la resignació o el “ja m`’està bé” que tenien que ningú, ningú s’ha atrevit fins ara a denunciar-ho?? Les sentències estàn fetes i no hi ha recurs possible.
ambindependència 