Movimiento Ciudadano. Una oportunitat per a molts??

Aquestes díes l’anomenat Movimiento Ciudadano es presenta en societat en algunes ciutats. Alguns diuen que aquesta iniciativa és l’intent des de Madrid d’importar el model Albert Rivera i Ciutadans que tan bé està funcionant a Catalunya (els sondejos la sitúen com la futura tercera força política catalana, avançant el PSC i convertint-se en el primer partit contrari al referèndum pel Dret a decidir). Vaig conèixer Albert Rivera en un trajecte de l’AVE fa uns anys, just quan acaba de ser elegit diputat, el primer cop que Ciutadans entrava al Parlament. Vam xerrar una estona i em va semblar una persona llesta, agradable i amb un bon discurs, més enllà de compartir-lo o no. Fins i tot, vaig empatitzar amb ell quan em va explicar que havia patit algún atac verbal per les seves idees.

Des d’aleshores, Ribera ha crescut. A Catalunya te més diputats i en podria tenir molts més i a Espanya se’l veu com una figura emergent. Aguns diuen que políticament se’l vol utilitzar contra el moviment nacionalista i independentista català. Ell ho va negar fa només uns dies a Madrid (en la presentació del Manifest del Movimiento Ciudadano). També és cert que potser ningú (ni l’Albert) sap mai de debò si és utilitzat, per professionals de la política o de la premsa.

Més enllà d’això, ningú pot negar a Rivera i a Ciutadans que estan aprofitant la situació política i estan esgarrapant vots dels descontents del PSC, del PP o fins i tot de Convergència i Unió. Alguns el pinten com un dimoni anticatalà, altres com el “mirlo blanco” que defensa el difícil equilibri entre Espanya i Catalunya a Barcelona. I d’altres faran altres anàlisis. I potser tothom o ningú te raó. Ja ho veurem. Temps i una canya….

A mi el que sí que m’ha cridat l’atenció és alguna gent que ara l’envolta. No aquella que està amb el Rivera des del principi, o que s’han afegit al projecte per convicció, si no aquells voltors que se li han acostat quan han vist en ell una oportunitat…. Vull expressar la meva sorpresa per com alguns han canviat de bàndol amb una facilitat extraordinària. Aquells que a la facultat de periodisme treien pit pel seu nacionalisme antiespanyol i assenyalaven i menyspreaven als contraris o als políticament tebis. Aquells que participaven en tertúlies televisives o radiofòniques i que escrivien columnes als diaris posant a parir Madrid i tot el que sonés espanyol. Però allò es va acabar i s’ha de buscar una altra manera de viure i ara comparen Catalunya amb Cuba.

Visca la coherència. Diuen que rectificar és de savis…..i de llestos (mireu totes les acepcions del terme. Gràcies).

Imagen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s